Art i Arquitectura a l'Antiga Grècia

Grècia

Característiques:

• Bellesa: harmonia, equilibri i proporció.
• Antropocentrisme: ésser humà com a centre.
• Racionalitat: ús del càlcul matemàtic.
• Naturalisme: formes humanes idealitzades.

Etapes:

Arcaica (s. VII - V a.C.):

• Establiment dels pobles grecs.
• Guerres Mèdiques a la península Balcànica.
• Inici dels Jocs Olímpics.
• Sorgeixen els poemes d'Homer.
• Neix la filosofia.
• Arquitectura dòrica i jònica.
• Escultura: figures humanes com el Koúros i la Koré.

Clàssica (s. V - IV a.C.):

• Guerres importants.
• Esplendor econòmic i polític.
• Enfrontament entre Atenes i Esparta.
• Desenvolupament de la democràcia.

Hel·lenística (s. IV - II a.C.):

• Abandonament de l'idealisme en favor del realisme.
• Dinamisme i teatralitat a l'art.

Arquitectura

Urbanisme:

• Neix a Grècia la planificació urbana.
• Proporció i harmonia amb l'entorn.
• Terreny muntanyós.
• Caràcter independent de les polis.
• Democràcia.

Acròpolis:

• Zona més alta de la ciutat.
• Edificis sagrats.

Àgora:

• Espai per a assemblees i celebracions.

Sistema Arquitravat:

• Plataforma: graons.
• Columna: base, fust, capitell.
• Entaulament: arquitrau, fris, cornisa.
• Coberta.

Simetria:

• Buscada mitjançant càlculs matemàtics.
• Èntasi: correcció òptica.

Antropocentrisme.

Ordres:

• Dòric.
• Jònic.
• Corinti.

Arquitectura Religiosa

Temple:

• Edifici principal.
• Guarda la imatge del déu.
• Cerimònies a l'exterior.
• Planta rectangular o circular.
• Construïts per ser vistos.

Estructura:

• Naos: estança principal amb la imatge del déu.
• Pronaos: entrada.
• Opistòdom: fals pòrtic que guarda el tresor.

Segons les columnes de les façanes:

• Pròstil: pòrtic anterior sostingut amb columnes.
• Amfipròstil: pòrtic anterior i posterior.

Segons la situació de les columnes:

• In antis: dues columnes al davant.
• Perípter: voltat de columnes.
• Dípter: doble filera de columnes.
• Tholos: circular rodejat de columnes.

Ordres Arquitectònics:

Dòric:

• Estil menys ornamental.
• Coberta: dues aigües amb fronts decorats amb escultures.
• Entaulament: arquitrau llis, cornisa simple, fris amb tríglifs i mètopes.
• Columna: sense base, fust estriat, èntasi dividit en collarí, equí i àbac.
• Basament: tres graons.

Jònic:

• Més ric en ornaments.
• Coberta: dues aigües amb frontó decorat.
• Entaulament: arquitrau amb tres franges, fris llis, cornisa poc elaborada.
• Columna: base amb motllures, fust amb cantells plans i d'una peça, capitell amb dues volutes.
• Basament: tres graons.

Corinti:

• Variant de l'ordre jònic.
• Fust més esvelt i capitell d'acant.
• El més ornamentat dels tres.

Fust:

• Pot ser de forma d'home o de dona.

Acroteri:

• Element decoratiu en forma de palmera situat als extrems o al vèrtex del frontó.

Arquitectura Civil

Teatre:

• Edifici més significatiu.
• Representacions de tragèdia i comèdia.
• Aprofitament del desnivell de la muntanya.
• Forma semicircular.
• Grades, escena i orquestra.
• Origen en cerimònies religioses.
• S. IV a.C.: actors més importants que el cor.
• Construït basant-se en càlculs matemàtics.

Escultura

Materials:

• Marbre, bronze, fusta, or...

Còpies:

• La majoria són romanes, no originals.

Tipologia:

• Escultura exempta i relleu (decoració).

Antropomorfisme:

• Escultures de figures humanes.

Evolució:

• Recerca del naturalisme, dinamisme i expressivitat fins al realisme idealitzat.

Policromia:

• Ús de colors.

Funció:

• Religiosa (temples, tombes).
• Civil (atletes, guerres).

Consideració social:

• L'artista era important.

Etapes:

Arcaica (s. VII - V a.C.):

• Figura masculina (Koúros: atletes nus o herois).
• Figura femenina (Koré: sempre vestides, sacerdotesses).
• Rigidesa, esquematització i geometria.
• Frontalitat i simetria.
• Estatisme (peus a terra, sense moviment).
• Mirada fixa, somriure arcaic (llavis tancats).

Clàssica (s. V - IV a.C.):

• Recerca del model ideal de bellesa humana.
• Naturalisme.
• Abandonament de la rigidesa en favor del contrapposto (una part tensa i l'altra distesa, per equilibrar la massa corporal).
• Equilibri, proporció i bellesa.
• Expressivitat i estètica.

Hel·lenística (s. IV - I a.C.):

• L'ideal de bellesa és abandonat en favor de la tensió, el moviment i l'expressivitat.
• Rostre mostrant sofriment i passió.
• Sense idealisme, amb realisme.
• Temes: vellesa, infància, dolor i mort.