Art i Arquitectura Romana: De l'Etrusca a l'Imperial
Característiques de l'arquitectura etrusca
L'arquitectura etrusca destaca per l'ús de l'arc i la volta, d'origen mesopotàmic. Els seus elements principals són:
- Tombes: Són els únics edificis dels quals tenim restes importants. Formaven part dels rituals funeraris, amb grans necròpolis, i solen estar excavades a la roca.
- Temples: Mal conservats, ja que la part interior era de pedra i la resta de fusta o maó (materials no duradors). Segons Vitruvi, tenien una planta quadrangular, s'aixecaven sobre un podi alt i tenien un pòrtic de columnes amb tres portes darrere de tres cel·les, dedicades a les tres divinitats etrusques. El més important d'aquests temples era la façana d'entrada.
El Colosseu: Història i interpretació
El nom del Colosseu prové d'una estàtua colossal de Neró que hi havia a prop i que es va conservar fins a l'edat mitjana. Vespasià va utilitzar part del botí robat després de la gran rebel·lió per construir-lo.
És un edifici de caràcter públic i civil que oferia espectacles gratuïts de gladiadors i feres. Els 50.000 espectadors es distribuïen segons la seva categoria social. La graderia a la planta baixa comptava amb 80 accessos per permetre una ràpida sortida.
"Quan caigui el Colosseu caurà Roma, i quan caigui Roma caurà el món". Aquesta és una llegenda falsa: Roma va caure, però el món no.
El retrat eqüestre
Es tracta d'una obra d'embalum rodó realitzada en bronze, fabricada a partir de diversos motlles soldats i completada amb detalls fets a base d'incisions o batuts.
- Qualitat: D'excel·lent factura, palesa el treball d'un artista (o equip) altament qualificat, tot i que ignorem el nom de l'autor.
- Perspectiva: Pensada per ser vista des de múltiples punts de vista, malgrat que potencia la visió frontal.
- Estil: Cal destacar els abundants rissos de la barba i el cabell que contrasten amb les suaus faccions del rostre, aportant un gran realisme.
Característiques de l'arquitectura imperial
L'estructura consistia en un gran espai rectangular al qual s'entrava per un pòrtic situat al lateral o en un dels extrems. Aquest espai s'organitzava al voltant d'una nau central més ampla, flanquejada per dues naus laterals separades mitjançant files de columnes.
L'alçada de la nau central sobrepassava la de les naus laterals, permetent així la col·locació en la part alta del mur d'una sèrie de claraboies que il·luminaven l'interior. A l'extrem oposat al pòrtic solia aparèixer una estrada on es col·locava l'altar, i més enrere una exedra o absis semicircular on s'asseien els oficiants.