L'Art Barroc: Context, Característiques i Obres

L'Art Barroc

La Columnata de Sant Pere

La columnata de Sant Pere del Vaticà va ser construïda per Bernini entre els anys 1656 i 1667. El Barroc va expressar nous valors; a la literatura, l'ús de la metàfora i l'al·legoria era molt abundant. Representa un estat d'ànim diferent, més proper al Romanticisme que al Renaixement, malgrat ser un moviment que neix al mateix temps que aquest a alguns països. El dolor psicològic de l'home, que busca ancoratges sòlids, es pot trobar a l'art barroc en general.

La virtuositat fou investigada pels artistes d'aquesta època juntament amb el Realisme. La fantasia i la imaginació foren evocades entorn de l'home individual, com una relació directa entre l'artista i el seu client. Llavors, l'art es feia menys distant de les persones perquè solucionà el buit cultural que abans guardava.

Després del recel que hi va haver al Renaixement i del retorciment estètic del Manierisme, a la Roma dels papes s'adverteix la necessitat d'un art nou. La independència de les repúbliques italianes no és la mateixa que la d'antany, després de dos segles de lluites entre les potències europees per controlar el seu mercat en expansió i centrat a la mar Mediterrània.

San Carlo alle Quattro Fontane

Fitxa Tècnica

• Edifici: San Carlo alle Quattro Fontane
• Autor: Francesco Borromini
• Cronologia: 1634-1667
• Tipologia: Església
• Materials: Maó i Estuc
• Estil: Barroc
• Lloc: Roma

Va ser construït per Borromini entre els anys 1638 i 1667. L'art barroc es va iniciar a Roma, la capital del món catòlic i la capital artística d'Itàlia des de principis del segle XVI. A ella acudien artistes des de totes les regions d'Itàlia buscant la protecció i el mecenatge papal. Allà va rebre la seva influència religiosa i el seu estil dramàtic, allà va assolir la seva maduresa. Itàlia es va convertir de nou en el lloc on tot artista havia d'anar per formar-se.

De la congregació d'artistes i artesans va resultar un art total, en el qual el marc arquitectònic i la decoració es complementen i creen una atmosfera peculiar. La majoria dels iniciadors del Barroc procedien del nord d'Itàlia: de Bolonya, de Llombardia, de Mòdena, de Bèrgam, encara que també hi va haver alguns meridionals. Entre l'aplicació i la imitació de les lliçons i les obres dels grans mestres del Renaixement, segons un manierisme fred i elegant, i la seva procedència provinciana, els artistes de finals del XVI i començaments del XVII van buscar nous camins en l'art. Caravaggio, Bernini i Borromini ocuparien un lloc preeminent en la gestació del nou estil.

Apol·lo i Dafne

Fitxa Tècnica

• Títol: Apol·lo i Dafne
• Autor: Gian Lorenzo Bernini
• Cronologia: 1622-1625
• Tipologia: Escultura exempta
• Material: Marbre
• Mides: 2,43 m
• Estil: Barroc
• Tema: Mitològic
• Lloc: Galleria Borghese

Va ser esculpida per Bernini entre els anys 1622 i 1625. L'art Barroc, a més d'un període de la història de l'art, fou un moviment cultural que es va estendre a la literatura, la pintura, l'arquitectura, la dansa i la música des del 1600 fins al 1750 aproximadament. L'estil Barroc va sorgir a principis del segle XVII, després del Concili de Trento (1545-1563) a Itàlia. D'ací es va estendre cap a la major part d'Europa. Fou un moviment que va impulsar un estil artístic que es dirigís no només a les elits, sinó al poble illetrat. Així, en pintura i arquitectura, el Barroc utilitza una iconografia directa i teatral, amb tendència a una abundància d'ornamentació.

Durant molt de temps (segles XVIII i XIX), el terme "barroc" va tenir un sentit pejoratiu, sinònim de sobrecarregat, desmesurat i irracional, fins que posteriorment fou revaloritzat a finals del segle XIX. Històricament, el Barroc té l'origen a la segona meitat del segle XVI, en un moment de profunda crisi econòmica, política, social i cultural. En mig de la crisi, però, s'inicià un procés de transformació. El mapa de l’Europa occidental prengué trets força semblants als actuals. Durant el segle XVI la supremacia de Portugal i Castella a ultramar fou indiscutible, però des de l'inici del segle XVII Holanda, Anglaterra i França aparegueren com a grans potències colonials. Per contra, l’absolutisme triomfà a França, que proporcionà un model a seguir per la major part de les corts europees. La vida cultural experimentà l'atracció de París i dels salons burgesos.