Art barroc i rococó: referents històrics, evolució i localització

Art i humanitats20 de gen. 20262,33 KB

Art barroc i rococó

El segle XVII es caracteritza pels problemes derivats de l’oposició entre l’Europa catòlica i l’Europa protestant.
Per tant, ens trobem amb una Europa enfrontada políticament, que va adequar la seva ideologia a les directrius de la Roma papal.
França va crear un estat absolutista, amb el qual el rei s’expressa amb el lema: «L’Estat sóc jo» (Lluís XIV).
Anglaterra, en canvi, va superar l’intent absolutista i va reprendre la tradició parlamentària.
Al mateix segle XVII, els regnes hispànics van començar un període de decadència política, que no es va veure reflectit ni en les arts ni en les lletres.
Juntament amb Portugal, la monarquia hispànica va consolidar la colonització del Nou Món.
L’autoritat i el poder reial a França es van anar afeblint fins a l’abolició de la monarquia amb la Revolució Francesa de 1789.

Té el seu focus a la Roma papal, centre d’un art contrareformista que va derivar cap a un barroc exuberant i que va influir en tot l’art europeu dels segles XVII i XVIII.
Des d’un punt de vista artístic, va tenir gran importància la cort espanyola, amb centres com Sevilla, València, Toledo i Madrid.
França s’apartà de l’exuberància barroca italiana i adoptà formes més academicistes.
Holanda va constituir un focus burgès i protestant, de gran riquesa artística, sobretot pictòrica.

Es desenvolupa de forma progressiva entre els anys 1730 i 1760.
Va tenir els seus focus més importants a França i a Alemanya.
A França: es va limitar sobretot a residències senyorials.
A Alemanya: arquitectura monumental civil i religiosa.
A Espanya: l’obra artística de Goya va assenyalar el trànsit del món plaent del segle XVIII a una nova centúria més problemàtica.
Si el barroc estava al servei del poder absolutista, el rococó ho estava al servei de l’aristocràcia i la burgesia.

L’artista deixa de ser un servidor del poder i treballa amb més llibertat i s’inicia el mercat de l’art.