L'Art Clàssic: Arquitectura i Escultura de l'Antiga Grècia

L'Art Clàssic: Del Període Arcaic a l'Hel·lenístic

L'art clàssic va des del període arcaic fins a l'hel·lenístic. La bellesa clàssica es basa en la utilització harmònica de la mesura, la proporció i l'equilibri (mesures de l'art clàssic). Es construïen edificis i es representaven estàtues. Es divideix en tres períodes:

• Període arcaic: des del s. VII aC fins al s. V aC.
• Període clàssic: des del s. V aC fins al s. IV aC.
• Període hel·lenístic: des del s. IV aC fins al s. I aC.

L'Arquitectura Grega i els Ordres Arquitectònics

L'arquitectura grega es manté en els tres períodes i és antropocèntrica (tot gira al voltant de l'home). Les obres escultòriques són sovint còpies dels romans. L'arquitectura és arquitrabada (basada en línies verticals i horitzontals). El tret més característic és l'ús d'ordres arquitectònics per aconseguir una harmonia en el conjunt dels edificis amb els seus elements:

• Ordre dòric: És el més antic, de dimensions robustes i és el més auster (menys elements decoratius). La columna té estries però no té base, i el capitell és simple. Presenta decoració en el fris i el frontó.
• Ordre jònic: Més delicat, més prim i té més decoració. Les columnes estan situades sobre una base, són més primes i el capitell té elements decoratius anomenats volutes. A vegades se substitueix el fust per escultures humanes (cariàtide si és dona, atlant si és home). El fris té una decoració continuada.
• Ordre corinti: És l'ordre més decoratiu. Té base a la columna i el capitell està decorat amb fulles d'acant (motius vegetals).

L'Evolució de l'Escultura Grega

Període Arcaic

Representació del cos humà, tant de déus com d'herois. En el seu moment de màxima esplendor, reflecteix una bellesa idealitzada. Materials: marbre i bronze; les escultures eren policromades. Les escultures masculines s'anomenen kouroi (singular kouros) i les femenines korai. Representaven la influència egípcia per la rigidesa, la inexpressivitat, la frontalitat i la monumentalitat. Tenien una concepció esquemàtica del cos i un hieratisme (rigidesa) amb un mig somriure a tots els kouroi i korai.

Període Clàssic

Preocupació dels escultors per la representació de l'anatomia humana. Les escultures perden la rigidesa i adopten una posició més serena; perden la frontalitat i el mig somriure. Destaquen dues postures diferents: el contrapposto, perquè les escultures no siguin tan rígides, i la corba praxiteliana (amb una corba lleugerament diagonal).

Període Hel·lenístic

Sintetitza el període clàssic però culmina amb composicions que perden la serenitat i l'equilibri de les proporcions per ser més dinàmiques i expressives. Les escultures (més aviat conjunts) mostren patiment, moviment, tensions, sentiments, etc. El cos humà cada vegada és més realista.