Art i humanitats4,04 KB
Escultura del Quattrocento: Donatello
- Fenomen eminentment italià, sobretot a l'inici (Florència, capital artística del Quattrocento).
- Sentit antropocèntric amb referència a l'art clàssic grec i romà.
- Teoria de la proporcionalitat humana -> cànons.
- Donatello, mestre i artista més representatiu.
- Canvis revolucionaris -> representació del cos humà i estudi de l'anatomia.
- Ressorgeix el nu amb temàtica mitològica, però amb relació amb la iconografia cristiana.
- Representació de la natura: imitació dels models antics.
- Materials variats: pedra, marbre, bronze.
Aspectes clau de Donatello
- Introducció de l'element popular en l'escultura.
- El seu mestre: Ghiberti.
- Visita Roma i entra en contacte amb les obres antigues de l'època imperial.
Pintura del Quattrocento
- Art naturalista.
- Ideal de bellesa humana amb harmonia i equilibri clàssics.
- Renaixen els temes de la mitologia clàssica, però amb elements cristians.
- Caràcter antropocèntric (l'home com a referència universal).
- Proporció i naturalisme idealitzat.
- Perspectiva geomètrica (punt de fuga).
- Oposició al període gòtic.
- Pintura preocupada per la representació visual de la natura.
- Aparició d'elements arquitectònics.
- Harmonia de les composicions (triangular).
- Llum zenital i colors harmoniosos.
- Masaccio -> molta força expressiva.
- Botticelli -> idealització platònica.
Context del Cinquecento (S.E.P.R.)
- Itàlia, model del món artístic.
- Roma, capital artística del món gràcies al mecenatge dels papes.
- Els papes volen que Roma sigui el centre de la religió cristiana i criden els artistes del moment per embellir la ciutat.
- Assalt dels espanyols a Roma.
- Grans avenços: ciència, impremta, universitats, descobriment d'Amèrica.
Característiques de la Pintura de Miquel Àngel
- Geni en totes les facetes artístiques.
- Figura clau del Manierisme, tot i que al principi segueix les característiques del Cinquecento.
- La pintura manierista té:
- Tensió (en la postura).
- Moltes figures.
- Llum tremolosa i vívida (zones de clarobscur).
- Cromatisme intens.
- Volumetria (cossos musculats -> terribilità, influència del Laocoont).
- Expressivitat.
- Sorpresa (manca d'harmonia).
- Característiques escultòriques: volums amplis, musculatura, tensió, postures forçades.
- Terribilità.
Evolució de l'Escultura de Miquel Àngel
- Figura enorme de l'art, geni en totes les facetes artístiques.
- Figura clau en el Manierisme, tot i que al principi seguia les característiques del Cinquecento.
- Tota l'escultura del S. XVI està dominada per ell.
- Dotat d'una enorme precocitat; molt jove fa un mig relleu.
- Les seves obres de joventut tenen un sentit classicista, equilibrat i harmònic (motius cristians i mitològics).
- Obres més destacades:
- La Pietà: obra clàssica, delicadesa, bellesa ideal i virginal, composició en triangle.
- El David: peça enorme de 4 m en un sol bloc, estil grandiós i rotund, nu clàssic en contrapposto, potent musculatura i expressió ferma i segura.
- Amb l'obra el Moisès comença més el Manierisme (representa la fúria -> terribilità miquelangelina, composició descomunal).
- Tomba dels Mèdici: plena expressió manierista, nus mitològics amb sensualitat.
- Pietat Rondanini: última obra d'ell, allargament de les figures, Crist totalment inestable.
