L'Art del Segle XVIII i la Trajectòria de Francisco de Goya

L'art del segle XVIII a Europa i Amèrica

Arquitectura i escultura barroca

1.1- Durant el segle XVIII a Europa i a l'Amèrica espanyola, es va continuar construint esglésies, palaus o places.

• Arquitectura: Es caracteritza per una profusió de la decoració, especialment en portalades i interiors. Algunes obres destacades són el Retaule de Sant Esteve de Churriguera i l'Hospicio de Madrid de Pedro de Ribera.
• Escultura: Destaca Francisco Salzillo, el qual anticipa ja, per la seva dolcesa i l'encís, la nova estètica rococó i clàssica de la segona meitat del segle XVIII.

El Rococó i el Neoclassicisme

1.2- Al segle XVIII s'origina a França i a Europa el Rococó, un estil decoratiu i sobrecarregat, propi del gust aristocràtic i burgès.

La Il·lustració, la Revolució Francesa i els descobriments arqueològics configuren el Neoclàssic: aquest estil rescata del classicisme i el racionalisme la bellesa per la puresa de les línies i no per l'ornamentació o el luxe.

Característiques del Neoclassicisme

• 1.2- S'inspirava essencialment en els models grecs i romans.
• Les façanes tenen tanta importància com els interiors.
• Són, alhora, edifici i monument.

Francisco de Goya y Lucientes

Dossier 1: Formació i primers anys

Francisco de Goya y Lucientes va nàixer a Fuendetodos i es va formar com a pintor a la ciutat de Saragossa. Va viatjar en la seva joventut a Madrid i a Itàlia, on va acabar la seva formació. De retorn a Saragossa, es va relacionar i va treballar amb els germans Bayeu, amb una de les germanes dels quals es va casar.

Dossier 2: L'etapa a Madrid i la Cort

Arriba a Madrid com a pintor de cartons de la Reial Fàbrica de Tapissos. En aquesta etapa colorista, amb pinzellades soltes i mescles de colors, destaquen obres com: La verbena, La gallina cega i Les quatre estacions. Passa a ser un retratista de moda i, el 1775, és nomenat pintor de la cort.

Dossier 3: La malaltia i el canvi d'estil

Una malaltia greu el deixa sord el 1792, fet que canvia la seva personalitat i el seu colorit. Tot i així, continua sent un retratista excepcional. D'aquesta època són obres com: La família de Carles IV, La maja vestida i La maja nua.

Dossier 4: Llibertat creativa i la Guerra del Francès

A la darreria de la dècada de 1790, trenca amb l'academicisme i treballa amb llibertat total i amb imaginació. Destaquen els frescos de San Antonio de la Florida. Posteriorment, descriu el conflicte de la guerra contra Napoleó amb obres com: La càrrega dels mamelucs, Els desastres de la guerra i Els afusellaments del 3 de maig.

Dossier 5: L'etapa final: Pintures negres i exili

El retorn de l'absolutisme amb Ferran VII va portar Goya a l'aïllament a la Quinta del Sordo, on va crear les famoses pintures negres. Els darrers anys de la seva vida es va exiliar a Bordeus.