Art etrusc i romà: arquitectura, escultura, pintura i mosaic

1. Art etrusc

Arquitectura

L'arquitectura etrusca, influenciada per la grega, va aportar dues innovacions: a) l'ús sistemàtic de la volta i de l'arc; b) un nou tipus de columna que va servir de base a l'ordre toscà, semblant al dòric però amb columna de fust llis i amb base.

L'arquitectura funerària va ser construïda arreu de les necròpolis. Els temples eren construïts amb materials pobres (còdols, fusta, terracota). Tenim referències que presentaven similitud amb els grecs, amb planta rectangular i coberta de dues aigües amb acroteris i antefixes, construïts sobre un podi elevat, al qual s'accedia per una escala a la part frontal, i un pòrtic profund amb columnes toscanes.

La cel·la es dividia en tres cambres amb accessos independents; l'accés frontal i el pòrtic davanter definien la façana.

Escultura

L'escultura etrusca es realitzava en argila o bronze. Exemples: a) el sarcòfag dels esposos de Caere (o Cerveteri); b) la lloba capitolina.

Pintura

Amb influència grega. No han sobreviscut obres religioses ni civils, però tenim frescos que decoraven les parets de les tombes. Reflecteixen la concepció optimista dels etruscs. Exemple: fresc de la tomba dels lleopards (Tarquínia).

2. Art romà

Característiques generals de l'art romà

En l'art romà van confluir l'art grec i l'etrusc, que els romans perfeccionaren. Els romans eren pràctics i realistes.

Característiques de l'arquitectura

• a) Utilitat de l'edifici: arquitectura funcional.
• b) Qualitat i durada: solidesa, que fa que els romans siguin millors enginyers que artistes.
• c) Exaltació i propaganda: origen de l'arquitectura que s'identifica amb allò colossal o monumental.
• d) Importància de l'exterior: s'centren en l'espai interior.
• e) Sistema constructiu basat en voltes i arcs.
• f) Ordres grecs, com a trets decoratius.
• g) Ordres nous: modificació dels grecs, el toscà i el compost.
• h) El mur va deixar de ser un element de tancament i es va convertir en element sustentador principal.
• i) La columna, suport de l'arquitectura, va passar a tenir funció decorativa.

Els temples

Planta rectangular, pòrtic profund i reducció de la columna a element decoratiu. Exemples: a) Temple de Portunus (Roma); b) Maison Carrée (Nîmes, França); c) Panteó (Roma).

3. Escultura romana

Característiques generals: influència de l'art grec (perfecte tractament del cos humà) i etrusc (realisme). Dues innovacions: el retrat realista i el relleu històric. Exemple: Laocoont i els seus fills.

Retrat realista

El retrat imperial amb tres representacions del cos sencer: com a general, amb indumentària militar; com a civil, amb la toga patrícia; i com a emperador divinitzat, semidesnu i descalç.

Relleu històric

Gust pel paisatge i els motius naturals, i els fets històrics protagonitzats per personatges reals i identificables. És la manifestació més interessant de l'escultura romana. Exemples: a) Ara Pacis (Roma); b) Arc de Tit (Roma); c) Columna de Trajà (Roma).

4. La pintura

Els quatre estils pompeians

Reflecteixen l'evolució de la moda i dels gustos en la decoració.

• 1r estil o d'incrustació: imitava, amb estuc pintat, diferents tipus de marbres i altres materials, per aparentar més luxe.
• 2n estil o arquitectònic: espai amb il·lusió tridimensional, amb representació d'arquitectures obertes a l'exterior amb figures humanes.
• 3r estil o ornamental: estructures arquitectòniques fingides delimitaven panells on es representaven delicats detalls ornamentals i pintures.
• 4t estil o il·lusionisme òptic: retorn a l'espai il·lusori tridimensional, combinant arquitectures fingides del 2n i detalls i quadres del 3r, amb accentuació de la perspectiva i efecte teatral.

Exemple: els frescos de la vil·la dels Misteris (Pompeia).

Mosaic

Alternativa a la pintura, es va emprar més en la pavimentació que en la decoració mural. Els temes representats comprenien motius geomètrics fins a escenes elaborades i acolorides. L'opus tessellatum, o juxtaposició de petites tessel·les cúbiques de la mateixa mida i colors diferents. L'opus vermiculatum, o disposició de peces minúscules, que permetien definir detalls més petits o línies sinuoses. Es combinaven les dues tècniques en una mateixa obra.