Art Gòtic: Context, Arquitectura i Escultura
Context Històric de l'Art Gòtic
El terme "gòtic" inicialment tenia un sentit despectiu, associat a l'art dels bàrbars (gots). Aquest estil representa una evolució del Romànic i es pot dividir en diverses etapes:
- Període de formació (1150-1200): Caracteritzat per la pesadesa i robustesa heretades del Romànic.
- Període de plenitud (1200-1300): Les formes esdevenen més esveltes, lleugeres i elegants, amb una ornamentació més rica.
- Període de decadència (segle XIV en endavant): Es caracteritza per una ornamentació exuberant que, de vegades, compromet l'harmonia estructural.
Durant aquest període, el concepte d'artista canvia: s'inicia un procés d'afirmació individual i molts artistes comencen a signar les seves obres.
Hi ha una clara afirmació del poder reial, que començarà a patrocinar l'art. L'art gòtic és eminentment urbà, a diferència del Romànic, que era principalment rural.
Característiques Històriques i Socials
- Desenvolupament de la societat feudal. L'augment de la productivitat agrícola provoca un increment de la població, el comerç i l'artesania.
- Creixement de les ciutats. Aquesta expansió requereix nous edificis: llotges, palaus municipals, i sobretot, grans catedrals urbanes.
- A mitjans del segle XIV (1348), Europa pateix l'impacte devastador de la Pesta Negra.
- Nous corrents de pensament influeixen en l'art:
- Sant Tomàs d'Aquino i l'escolàstica.
- Sant Francesc d'Assís i una nova sensibilitat religiosa més humanitzada.
- La Reforma del Cister, impulsada per Bernat de Claravall dins l'orde de Sant Benet. Aquest moviment critica el luxe excessiu a les esglésies i estableix un ideal estètic basat en l'austeritat:
- Edificis sense decoració escultòrica ni pintures murals complexes.
- Eliminació de la decoració figurativa o historiada dels capitells.
- Les imatges es limiten pràcticament a la Mare de Déu i, més rarament, a algun sant.
Arquitectura Gòtica: Característiques
- Cerca de la verticalitat i la llum com a expressió d'espiritualitat.
- Ús extensiu de vitralls per tancar els grans finestrals, incloent-hi la rosassa a les façanes.
- Adopció de l'arc ogival o apuntat, que permet elevar l'alçada i distribuir millor les càrregues.
- Desenvolupament de la volta de creueria o ogival, formada per l'encreuament de dos arcs ogivals (nervis).
- Sistema de suport exterior format per arcbotants i contraforts, que contraresten les empentes laterals de les voltes i permeten obrir grans finestrals als murs.
- Ús de pinacles i agulles com a elements decoratius i estructurals (afegeixen pes vertical als contraforts).
- Plantes predominantment basilicals i de creu llatina, sovint amb una capçalera allargada i complexa.
- Desenvolupament del cor per als canonges.
- Absis generalment poligonal, més gran que en el Romànic, envoltat per una girola (deambulatori) a la qual s'obren capelles radials.
- Marcada diferència d'alçada entre la nau central i les naus laterals.
- Elements de suport interiors: pilars fasciculats (formats per feixos de columnes adossades). Elements de suport exteriors: contraforts i arcbotants. El mur perd la seva funció estructural principal.
- L'alçat interior típic de la nau central s'estructura en tres nivells: arcades (que separen la nau central de les laterals), trifori (galeria estreta sobre les arcades) i claristori (nivell superior amb grans finestrals).
Arquitectura Gòtica Francesa
- L'origen de l'estil gòtic se situa a França, a la regió de l'Île-de-France.
- Les grans catedrals de l'Île-de-France (com Notre-Dame de París, Chartres, Reims, Amiens) són els models de l'arquitectura gòtica clàssica.
Escultura Gòtica: Característiques
- Evoluciona a partir de l'escultura romànica, però amb canvis significatius.
- Guanya progressivament independència respecte a l'arquitectura, tot i que encara decora portades, capitells i altres elements arquitectònics.
- Major naturalisme i moviment en les figures. S'abandona la rigidesa, la simetria estricta i l'esquematisme romànics.
- Personatges més humanitzats, amb expressions més emotives i individualitzades. Es busca la representació de sentiments.
- Tendència a l'esveltesa, amb línies verticals i figures allargades (cànon estilitzat).
- La temàtica continua sent predominantment religiosa, però amb nous enfocaments. La figura de la Mare de Déu (sovint representada amb el Nen, de manera més tendra i maternal) pren un gran protagonisme. També són freqüents les representacions de sants i escenes bíbliques.
- Els materials principals continuen sent la pedra (per a portades i elements arquitectònics) i la fusta (per a retaules i imatges devocionals), sovint policromada.