Art Grec Clàssic: Dorífor, Erectèon, Riace i Hermes de Praxíteles

Dorífor de Policlet

Context històric (Època clàssica grega)

Datació aproximada: Original en bronze c. 450-440 aC (perdut), còpia romana en marbre del segle I aC - I dC.

Període: Grec clàssic (aproximadament entre el 480 i el 323 aC).

Durant les Guerres Mèdiques, l'Acròpolis d'Atenes va ser destruïda. Posteriorment, es va iniciar la seva reconstrucció.

Després de les Guerres Mèdiques, Atenes va liderar la Lliga de Delos, assolint la seva màxima esplendor.

Atenes va invertir en grans obres públiques per demostrar el seu poder i grandesa.

Més tard, es van iniciar les Guerres del Peloponès, un enfrontament entre diverses polis gregues contra la supremacia d'Atenes.

Finalment, l'any 338 aC, totes les ciutats gregues van ser sotmeses pel rei Filip II de Macedònia, pare d'Alexandre el Gran.

Significat i Anàlisi

Representa un atleta, probablement un llancer (dorífor significa 'portador de llança'), en un moment de repòs o preparació.

És la representació d'un home jove, amb un cos perfecte i idealitzat.

Policlet, l'escultor, considerava aquesta obra com l'encarnació del seu cànon de proporcions ideals per al cos humà (on l'alçada total del cos equival a set vegades l'alçada del cap).

Aquest cànon s'aplicava no només al cos, sinó també al rostre, que es dividia harmònicament.

L'original en bronze s'ha perdut; l'obra es coneix gràcies a múltiples còpies romanes en marbre.

Funció

Representa l'ideal de bellesa masculina de l'època clàssica, reflectint la importància de l'aspecte físic i l'equilibri (kalokagathia) per a les classes altes.

Tenia una funció principalment estètica i possiblement commemorativa o votiva, destinada a decorar espais públics o privats.

Erectèon

Context històric (Època clàssica grega)

Construït a l'Acròpolis d'Atenes entre el 421 i el 406 aC, durant l'època clàssica grega.

Després de les Guerres Mèdiques, Atenes va emprendre la reconstrucció de l'Acròpolis de manera ostentosa per demostrar el seu poder a les altres polis, després de liderar la Lliga de Delos i vèncer els perses.

Aquesta reconstrucció es va dur a terme sota el lideratge de Pèricles, el principal estrateg i governant d'Atenes en aquell període.

La supremacia atenesa va durar fins a les Guerres del Peloponès (431-404 aC), on es va enfrontar a altres polis gregues, principalment Esparta.

Aquest conflicte va debilitar profundament les polis gregues, facilitant que, mig segle més tard (338 aC), fossin sotmeses pel rei Filip II de Macedònia, pare d'Alexandre el Gran.

Significat i Funció

L'Erectèon era un complex temple dedicat a diversos cultes religiosos i mites fundacionals d'Atenes. Honrava déus com Atena Polias (protectora de la ciutat) i Posidó, així com herois i reis mítics:

• Cècrops: Primer rei llegendari de l'Àtica.
• Erecteu: Un altre rei mític d'Atenes, de qui pren el nom el temple.
• Pandrosos: Filla de Cècrops.

Possiblement, també incloïa un espai dedicat a Hefest.

Adjacent a l'edifici principal hi havia el Pandroseion, un santuari dedicat a Pandrosos. L'element més famós de l'Erectèon és la tribuna sud, sostinguda per sis figures femenines conegudes com a Cariàtides.

La seva funció era eminentment religiosa, albergant alguns dels cultes més antics i sagrats de la ciutat.

Guerrers de Riace

Significat i Funció (Època clàssica grega)

Datació aproximada: 460-450 aC. Període: Grec clàssic (estil sever).

La identitat exacta de les figures representades és desconeguda, la qual cosa dificulta determinar-ne la funció precisa. S'ha especulat que podrien ser:

• Els Dioscurs (Càstor i Pòl·lux), tot i que la lleugera diferència d'edat aparent ho complica.
• Herois de la Guerra de Troia com Àiax el Gran i Àiax el Menor, o altres guerrers mítics.
• Atletes vencedors o figures commemoratives d'alguna batalla.

Aquestes teories, però, no estan confirmades.

El que és indubtable és que representen dos guerrers hoplites nus, en bronze, com evidencia la seva postura, preparada per sostenir una llança (perduda) i un escut (perdut).

Es creu que van ser creats a Grècia (possiblement a Argos o Atenes) i transportats cap a la Magna Grècia (sud d'Itàlia), on van naufragar prop de Riace Marina, Calàbria, i van ser descoberts el 1972.

Més enllà de la seva evident funció estètica i decorativa, podrien haver tingut un propòsit votiu (ofrena a un déu) o commemoratiu.

Hermes amb Dionís infant de Praxíteles

Context històric (Època clàssica tardana / Inicis de l'hel·lenisme)

Datació: Atribuïda a Praxíteles, probablement del segle IV aC (c. 340 aC). Alguns experts debaten si és un original grec o una excel·lent còpia romana.

Període: Transició del grec clàssic tardà a l'hel·lenístic (el període clàssic s'acostuma a situar entre 480/479 aC i 323 aC, amb la mort d'Alexandre el Gran).

El context general inclou les conseqüències de les Guerres Mèdiques (principis del segle V aC), on els grecs van vèncer els perses.

Després d'aquestes guerres, Atenes va liderar la Lliga de Delos i va reconstruir l'Acròpolis sota Pèricles (mitjans del segle V aC).

L'època de Praxíteles (segle IV aC) ve marcada per la pèrdua d'hegemonia d'Atenes després de les Guerres del Peloponès i l'ascens de Macedònia, culminant amb les conquestes d'Alexandre el Gran.

Significat

L'escultura representa el déu Hermes portant el seu germanastre infant, Dionís. Narra un episodi mitològic: Hermes transporta Dionís a la muntanya Nisa per ser criat per les nimfes, protegint-lo així de la ira d'Hera, esposa de Zeus. Dionís era fill de Zeus i la mortal Sèmele, princesa de Tebes.

L'obra captura un moment de pausa durant el viatge. Hermes, recolzat suaument amb la característica corba praxiteliana, sosté Dionís. Originalment, es creu que Hermes oferia un penjoll de raïm (símbol de Dionís, déu del vi) al nen amb la mà dreta (ara perduda).

Destaca la tendresa i la interacció íntima entre els dos déus: la mirada protectora i lleugerament distant d'Hermes i el gest infantil de Dionís intentant agafar el raïm.

Funció

La seva funció era principalment estètica i decorativa. Va ser descoberta al temple d'Hera a Olímpia, la qual cosa suggereix que podria haver estat una ofrena votiu o part de la decoració del santuari.