Art Medieval: Bizantí, Visigòtic, Romànic i Gòtic

Imperi Bizantí

Després de la mort de l’emperador Teodosi, es va crear l'Imperi Romà d’Orient, amb Arcadi com a emperador. La capital de l'Imperi Bizantí és Constantinoble. Va ser establerta per Constantí I el Gran a la zona Oriental durant l'edat mitjana, entre els segles V i XV. Edificada damunt l'antiga colònia grega Bizanci i en honor de Teodosi.

Orígens

• La tradició grega i hel·lenística.
• La tradició urbanística i monumental romana.
• Les influències orientals i cristianes.

Art Bizantí

Característiques Generals

Es remarquen principalment a l’arquitectura i el mosaic.

Arquitectura Bizantina

Adequa els edificis al culte i a la litúrgia religiosa. Hi ha molta lluminositat i lleugeresa a les plantes cobertes amb cúpules.

Escultura Bizantina

Es van crear un gran nombre de treballs d’orfebreria i de relleus destinats a la glorificació de l’emperador.

Arts Pictòriques Bizantines

La pintura mural i el mosaic van tenir una gran presència i les arts pictòriques estan relacionades amb la religió.

Art Visigòtic

Els Visigots a la Península Ibèrica

Els visigots eren pobles germànics que van entrar a la península ibèrica al segle V, quan van ser desplaçats de la Gàl·lia pels francs. Al segle VI, Leovigild va unificar sota el seu poder la major part de la península i va establir la capital del regne a Toledo. Una seu era una església o catedral.

Construccions Visigòtiques

• Esglésies com San Juan de Baños (Palència)
• Sant Miquel de Terrassa
• Santa Comba de Bande (Ourense)
• San Pedro de la Nave

Característiques de l'Art Visigòtic

Arquitectura Visigòtica

Va tenir influències de l’art romà i bizantí. Es va incorporar l’arc de ferradura. Les esglésies són de dimensions reduïdes i presenten estructures molt variades (planta cuneiforme, basilical...). Els murs de les esglésies eren de pedra tallada, els sostres eren de fusta.

Escultura Visigòtica

Són remarcables els sarcòfags i els relleus.

Orfebreria Visigòtica

Són importants les corones votives, les fíbules i els fermalls de cinyell.

Art Romànic

Localització i Evolució

L’art romànic va adquirir un significat europeu ja que es va estendre dels països escandinaus fins al sud d’Itàlia. Dins de l’art romànic es poden diferenciar tres etapes:

Etapes del Romànic

• Primer Romànic (segles X i XI)
• Romànic Ple (segles XI - mitjans del XII)
• Romànic Tardà (mitjans del segle XII - principis del XIII)

Característiques Principals

Es va donar valor a l’or, la plata o les gemmes. S’aprecia la voluntat de proclamar el triomf definitiu de l'Església cristiana; tota manifestació artística es va posar al servei de la glòria de Déu. L’artista feia el seu treball per encàrrec d’algú, per tant, havia de seguir les normes formals.

Conjunts i Edificis Romànics

Els monestirs estaven pensats per ser una ciutat tancada i les parts més importants eren l'església, els dormitoris, la sala capitular, la cuina, biblioteca... aquestes parts estaven estructurades al voltant del claustre, un pati on els monjos duien a terme les seves meditacions.

Edificis Romànics Destacats

• Sant Martí del Canigó (França)
• Santa Fe de Conques (França)
• Santa Maria de Ripoll (Catalunya)
• Sant Joan de la Penya (Aragó)
• Sant Salvador de Leyre (Navarra)

Pintura i Escultura Romànica

Escultura Romànica

Funció decorativa. La simbologia és molt important. N'hi ha de dos tipus:

• Exempta: verges i cristos.
• Relleu: als capitells i a les portades.

Als capitells es troben tres temes: vegetal, fantàstic i religiós. A les portades hi ha el Pantocràtor i la Verge amb el Nen.

Pintura Romànica

Finalitat didàctica: fer arribar amb imatges el missatge religiós a un poble que no sap escriure ni llegir. No hi ha retrat perquè l'individualisme no és un valor destacat. Hi ha uniformitat i hieratisme. Antinaturalista perquè prefereix plasmar formes religioses abans que reals. La pintura la trobem als murs (volta de l'absis) i sobre fusta (altars).

Art Gòtic

Localització i Evolució

Localització

Va començar a l'Illa de França (París i els seus voltants) i es va estendre per Europa Occidental.

Evolució

• Gòtic Primitiu: a partir dels models romànics és quan comença l’evolució de les noves formes gòtiques.
• Gòtic Clàssic: etapa clàssica i d’expansió d’aquestes formes.
• Gòtic Flamíger: es perd l'harmonia formal de l’anterior i es substitueix per una abundant ornamentació.

Característiques de l'Art Gòtic

• Acostament a la naturalesa: naturalista, més realista.
• Perdent l'obsessió per Déu, i inicis de l'humanisme.
• La catedral serà el centre de les ciutats i l'edifici més emblemàtic.
• Verticalitat: Edificis de grans dimensions i de gran alçada.
• La nau central molt més alta que les laterals.
• Més lluminositat a l'interior.

Conjunts i Edificis Gòtics

Els Monestirs s’estructuraven al voltant d’un claustre (pati central), i els monjos portaven a terme les seves meditacions.

Monestirs Gòtics Destacats

• França: Sant Martí del Canigó, Sant Pere de Moissac…
• Catalunya: Santa Maria de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses.
• Aragó: Monestir de Sant Joan de la Penya.
• Navarra: Monestir de Sant Salvador de Leyre.
• Castella i Lleó: Santo Domingo de Silos.

Arquitectura Civil Gòtica

A l’arquitectura civil, tenim molts pocs exemples conservats (hospitals, albergs i castells). Els castells tenien una gran funció defensiva. Estaven envoltats per una muralla de pedra. A l’interior, destaca la torre més alta i fortificada (on es feia la vigilància). Un altre espai important era el pati.

Castells Gòtics Destacats

• El castell de Loarre (a Osca)
• Les muralles d'Àvila

Comparativa: Art Romànic vs. Gòtic

Art Romànic

• Naturalesa
• Religiositat
• Funció: mostrar superioritat social de les esglésies. Didàctica i de control ideològic.
• Simplicitat

Art Gòtic

• Naturalesa
• Humanisme-Religiositat
• Funció: apropar-se a Déu.
• Verticalitat: edificis de grans dimensions i alçada.
• Catedral: edifici més emblemàtic.
• Més lluminositat.

Artistes i Obres Destacades

• Giotto di Bondone: Capella degli Scrovegni
• Rogier van der Weyden: El devallament de la creu
• Jan van Eyck: El matrimoni Arnolfini
• Hieronymus Bosch: El jardí de les delícies