Missió social de l'art: donar veu a la gent que mai no sortia en les pintures.
Nova temàtica: el món quotidià.
Colors més foscos, marrons i tènues.
Caricatures socials i il·lustracions humorístiques.
Salon des Refusés: saló oficial per als artistes no considerats com a tals per exposar les seves obres el 1863.
Influències: Fotografia i Estampa Japonesa
Cert alliberament formal gràcies al creixent esperit experimental de l’artista.
Enquadrament compositiu innovador.
Nova temàtica: aspectes insòlits i espontanis de la realitat.
Impressionisme
Conversió d’allò coetani en temàtica principal.
Base: París.
Absència de simetria i pinzellades ràpides.
Édouard Manet: considerat el pare de l'Impressionisme.
Artistes Impressionistes Destacats
Dones artistes: Berthe Morisot i Mary Cassatt.
Marxant: Paul Durand-Ruel, clau per als impressionistes.
Mecenes russos: Ivan Morozov i Sergei Shchukin.
Recolzament de la crítica: Émile Zola i Stéphane Mallarmé.
L'Arribada de la Modernitat en l'Art
Auguste Rodin: Els Inicis de l'Escultura Moderna
Es basa en Michelangelo (non finito).
Recupera la tradició clàssica i la tridimensionalitat.
Postimpressionisme
Període de transició entre l'Impressionisme i les primeres Avantguardes.
Permet integrar l’art produït entre 1880 i 1906.
Grup d’artistes sense gaires coses en comú, però amb l’objectiu de superar l'Impressionisme.
Paul Cézanne: considerat el pare de la pintura moderna (punt de partida del cubisme).
Paul Gauguin: artista rebel.
Vincent van Gogh: l’expressió d’emocions (els colors com a reflex de l'estat d’ànim).
Georges Seurat: introdueix el puntillisme i les teories científiques del color.
Neoimpressionisme
Tècnica al servei del color.
Pintura basada en la tècnica del puntillisme.
Explotació metòdica de les teories científiques del color.
Actitud cientifista de la pintura.
Simbolisme
Superació espiritual de l’Impressionisme.
Moviment literari liderat per Charles Baudelaire, Paul Verlaine i Stéphane Mallarmé.
En contra del materialisme, el moralisme i el racionalisme de l’era industrial.
Ús de la imaginació, el somni, la suggestió, l'evocació i el misteri per evadir-se de la realitat.
Art Nouveau
Terme procedent del nom de la galeria que el comerciant, col·leccionista i marxant d’art alemany Siegfried Bing va obrir a París l’any 1895.
Precursors de l’arquitectura i el disseny modern.
De la internacionalització de l’estil als matisos locals.
Influència de l'art asiàtic.
Trencament amb el passat acadèmic i afirmació moderna.
Precursor: William Morris.
Anglaterra: Les Arts & Crafts
Objectiu: recuperar l'artesania tradicional, capaç de produir objectes d’ús quotidià de qualitat per arribar al màxim de gent.
Dissenyadors i productors d’objectes decoratius i d’ús amb una contradicció de fons: producció artesanal i alta qualitat estètica implicaven preus elevats.
Importància de les arts decoratives i la integració de totes les arts al voltant de l'arquitectura.
Gust pels ritmes curvilinis (influència en Gaudí).
Casa Tassel de Victor Horta
Característiques: línies curvilínies, gust per la natura i elements vegetals, ús de plantes, especialització en vidres i vitralls, mobiliari integrat.
Catalunya i el Modernisme
Josep Puig i Cadafalch: Casa Amatller.
Lluís Domènech i Montaner: Casa Lleó Morera, Palau de la Música Catalana.
Antoni Gaudí: Casa Batlló, Casa Milà (La Pedrera).
