Art prehistòric: Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls

Art prehistòric

Són aquelles manifestacions artístiques que es donen des de l'aparició de l'home fins a l'inici de la història (800.000 aC – 3.500 aC). Distingim tres etapes:

Paleolític (superior)

Basat en rituals, creences, activitats de caça i recol·lecció i en una preocupació estètica. Abunden les figures de les venus i les pintures rupestres.

Les venus esteatopígies

Eren estàtues petites de representacions convencionals de les dones de l'època (algunes molt esquemàtiques). Estaven fetes de pedra, argila o ivori. No tenien cara; eren petites amb pits, malucs i ventre molt desenvolupats. Tenien forma exempta o de volum rodó.

Neolític

Basat en enterraments col·lectius, cambres funeràries i construccions megalítiques. Es va desenvolupar el teixit i la roda i van aparèixer dos tipus de ceràmica:

• Cardial o de corbes: incrustacions amb forma de petxina.
• Campaniforme: decorada amb línies geomètriques i pigments blancs; es caracteritza per la seva forma acampanada.
• Bandes estriades

Construccions megalítiques

Definició: una construcció megalítica constituïda per grans blocs de pedra, sovint de caràcter funerari o amb altres funcions comunitàries.

• Menhir: pedra única (3–6 m) clavada al terra. Funció: marca territorial.
• Dolmen: sepulcre col·lectiu format per pedres disposades verticalment amb una coberta; funció: cambra funerària.
• Alineaments: conjunt de menhirs disposats en línia. Funció: desconeguda.
• Cròmlec: conjunt de menhirs disposats en cercle. Funció: desconeguda. (Ex. Stonehenge).
• Sepulcre de corredor: conjunt de monòlits verticals tapats per una coberta horitzontal; funció: cambra funerària — són com els dolmens però més grans.
• Taules:
• Naveta: de planta rectangular que té l'aparença d'una nau invertida. Caràcter: funerari.
• Talaiots: funció: defensiva.

Edat dels Metalls

Caracteritzada per la ceràmica, els monuments megalítics i el mobiliari associat; modelatge del coure, el bronze i el ferro (joies, fortificacions i instruments). Pel que fa a la pintura, apareixen dues escoles a la Península Ibèrica:

• Llevantina: basades en la representació d'animals i humans, escenes de moviment (caça, danses i recol·lecció). Ús de monocromies. Pintures a l'aire lliure.
• Franco-cantàbrica: basades en la representació d'animals grossos. Ús de pigments orgànics i materials com greixos, sang, orina i carbó. Realitzades a l'interior de coves i amb tractament volumètric.