Art Romànic: Arquitectura, Simbologia i Programa Iconogràfic
Art Romànic a Europa Occidental (Segles X - XII)
Situació Geogràfica i Cronològica
- Primer Romànic: Segle X - últim quart del segle XI. Definició de les característiques de l'estil i la tipologia dels edificis més significatius: monestirs i esglésies.
- Romànic Ple: Últim quart del segle XI - mitjans del segle XII. L'arquitectura assoleix un alt grau de monumentalitat, les cobertes de pedra es generalitzen i l'escultura s'apodera de les façanes i dels claustres.
- Romànic Tardà: Mitjans del segle XII. Apareix la reforma del Cister que introdueix canvis en l'arquitectura i en els monestirs, amb noves solucions.
Planta de l'Església Romànica
La planta més habitual és la de creu llatina, que integra diferents àmbits espacials:
- Cos Longitudinal: Sentit oest-est. Format per nau central i una o dues naus laterals a cada costat.
- Transepte: Nau transversal que determina el creuer (punt central dels dos eixos principals cobert per una cúpula que es manifesta a l'exterior en forma de torre, el cimbori).
- Presbiteri: Zona on estan els monjos. Inclou l'absis, que representa la capçalera (cap de Déu), i la girola o deambulatori, que és el passadís que el circumda. El presbiteri s'aixeca sobre una cripta (on està enterrat el sant en qüestió).
- Cos Occidental: Té dues torres quadrades entre les quals hi ha un vestíbul a manera de nàrtex, damunt del qual hi ha una tribuna, i a l'exterior de les torres hi ha la portalada.
Simbologia de l'Església Romànica
La forma de les esglésies recorda a un cos humà i és un símbol del cos místic de la cristiandat. La façana dels peus marca el trànsit, l'entrada en la comunitat cristiana. Les naus representen l'espai terrenal, el camí que ha de seguir el fidel en aquesta vida. El creuer és l'àmbit de transició; la base quadrada de la cúpula pertany a l'àmbit terrenal, però la mitja esfera a l'àmbit diví. Les formes circulars de l'absis són l'àmbit celestial reservat als sacerdots.
Programa Iconogràfic Romànic
A la portalada dels peus es representen escenes del Pantocràtor jutjant. En la nau, l'espai terrenal, es decoren amb escenes de l'Antic i el Nou Testament o amb figures de sants. La finalitat és recordar la doctrina als fidels cristians. Per això, el naturalisme de les figures i les escenes queda supeditat a l'expressivitat, al sentit simbòlic i a la claredat expositiva (crear imatges entenedores). Podem trobar elements naturals com el tetramorfos (toro, àguila, lleó i àngel).
Característiques Formals de l'Art Romànic
- Adaptació al marc arquitectònic, on hi ha l'horror vacui (omplir tot l'espai).
- Solemnitat i hieratisme (estàtic).
- Absència de perspectiva ni fons. Les composicions segueixen una ordenació jeràrquica.
- Interès per ser fidel a la Bíblia i no pas a les formes reals de les persones, és antinaturalista.
- Policromia (per donar més expressivitat a les escenes).