Art romànic i gòtic a Europa

Capital imperi bizantí

Zona Oriental, es desenvolupa a l'Imperi Bizantí (S.V-XV). Sentit cristià. Capital: Constantinoble.

Art Bizantí

Arquitectura: Adequa els edificis al culte i a la litúrgia religiosa. Molta lluminositat i lleugeresa a les plantes amb cúpules. Escultura: Creació de molts treballs d'orfebreria i relleus (de la glorificació de l'emperador). Arts plàstiques: Molta importància a la pintura i als murals. Relació amb la religió.

Basílica bizantina

Arquitectura bizantina que adapta el model tardoromà o paleocristià de planta basilical. Elements com atri, nàrtex, cobertura de fusta amb 2 aiguavessos, tribuna per a les dones. Grans cúpules amb petxines i trompes. Ús d'arc de mig punt, volta de canó i volta d'arestes.

Visigots

Pobles germànics que entren a la península Ibèrica al S.V. Són desplaçats de Gal·la per els francs. Al S.VI, Leovigild unifica sota el seu poder la major part de la península, establint la capital a Toledo. Seu de l'església/catedral. Construccions com l'església de Sant Joan de Baños (Palència), Sant Miquel de Terrassa, Santa Comba de Bande (Ourense).

Característiques de l'Art Bizantí

L'arquitectura influenciada per l'art romà i bizantí. Incorporació de l'arc de ferradura. Les esglésies són de dimensions reduïdes, amb estructures variades (planta cuneïforme, basilical...). Murs de pedra i sostres de fusta. Escultura amb importància dels sarcòfags i relleus. Orfebreria destacada amb corones votives, fíbules i fermalls de cintell.

Evolució de l'Art

L'art romànic adquireix un caire europeu, estenent-se a països escandinaus fins al sud d'Itàlia. Diferenciem 3 etapes: primer romànic (X-XI), romànic ple (XI-mig XII), romànic tardà (mig XII-principis XIII). Destaca l'ús de l'or, la plata i les gemmes. Voluntat de proclamar el triomf definitiu de l'església cristiana. Els artistes treballen per encàrrec, seguint normes formals.

Edificis monàstics

Monestirs concebuts com a ciutats tancades. Parts importants com l'església, dormitoris, sala capitular, cuina, biblioteca... amb estructures al voltant d'un claustre (pati on els monjos mediten). Exemples com Sant Martí del Canigó (França), Santa Fe de Conques (França), Santa Maria de Ripoll (Catalunya), Sant Joan de les Abadesses (Catalunya), Sant Salvador de Leyre (Navarra).

Escultura Romànica

Funcionalitat decorativa. La simbologia és molt important. Es divideix en 2 tipus: escultura exempta (verges i cristos) i relleu (capitells i portades). En els capitells trobem 3 temes (vegetal, fantàstic, religiós). Les portades mostren un pantocràtor i la verge amb el nen. La pintura té una finalitat didàctica, transmetent missatges religiosos a un poble que no sap escriure ni llegir. No hi ha retrats, l'individualisme no destaca. Predomina la uniformitat i l'austeritat. Estil antinaturalista, preferint plasmar formes religioses abans que reals. La pintura es troba tant en murs com en fusta.

Localització i evolució de l'Art

Comença a França (París i voltants) i s'expandeix per Europa occidental. Evolució des del gòtic primitiu fins al gòtic flamíger. Característiques com la naturalesa, el naturalisme i una major realitat. Menys obsessió per Déu i inicis de l'humanisme. Les catedrals són el centre de les ciutats, edificis emblemàtics amb verticalitat i gran alçada. La nau central és més alta que les laterals, amb més llum a l'interior.

Monestirs

Estructurats al voltant del claustre (pati) on els monjos realitzen les seves meditacions. Exemples a França (Sant Martí del Canigó, Sant Pere de Rodes), Catalunya (Santa Maria de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses), Aragó (Monestir de Sant Joan de la Penya), Navarra (Monestir de Sant Salvador de Leyre), Castella i Lleó (Sant Domingo de Silos). Arquitectura civil amb pocs exemples conservats (hospitals, albergs, castells). Els castells tenen una funció defensiva, envoltats de muralles de pedra. Destaca la torre alta i fortificada per a la vigilància. Espai important com el pati. Exemple: Castell de Loarre (Osca), muralles d'Àvila.

Art Romànic i Gòtic

L'art romànic destaca per la naturalesa, la religiositat, la funció didàctica i de control ideològic, així com per la simplicitat. En canvi, l'art gòtic es caracteritza per la naturalesa, l'humanisme, la religiositat i una funció més propera a Déu. Predomina la verticalitat en les grans construccions, especialment a les catedrals, amb més lluminositat a l'interior.

Pintors famosos

Giotto di Bondone (Capella degli Scrovegni), Rogier van der Weyden (El davallament de la creu), Jan van Eyck (El matrimoni Arnolfini), Hieronymus Bosch (El jardí de les delícies).