Art Romànic, Gòtic i Renaixement: Context, Característiques i Obres

Context de l'Art Romànic

A partir del segle V, les invasions bàrbares (germàniques) provoquen la caiguda de Roma l'any 476 dC. Roma és un imperi tan important que cau, però que manté les característiques i els aspectes de la cultura de l'imperi (cultura i llengua llatina). Es pretén imitar la grandesa. També manté la religió cristiana; a partir d'aquí, la relació entre la religió i el poder es queda cada vegada més estreta. El que també es vol mantenir és l'estructura de l'art clàssic. Encara que s'intenta mantenir l'estructura, hi ha una inestabilitat important dels territoris que han estat ocupats.

A finals del segle VIII i IX, Carlemany imposa un model antagònic al dels musulmans. És el primer emperador que vol unificar el cristianisme i ho aconsegueix. A partir del segle IX comença a haver-hi una certa estabilitat que s'anirà reforçant a partir de l'any 1000.

Característiques de l'Art Romànic

Subordinació de l'arquitectura, la pintura i l'escultura a Déu. Triomf del cristianisme i de l'Església cristiana. L'artista treballa per encàrrec del mecenes, que en el 99% dels casos serà de l'Església.
Sempre subordinat per l'obra que fa. Els artistes no eren lliures, sinó que depenien dels mecenes (era el qui pagava); si no complia, es retirava l'obra.

Arquitectura Romànica

Arc de mig punt + volta de canó, característica de l'art romànic que segueix les pautes de construcció dels romans. Perquè sorgeix de les característiques principals de l'antiga construcció romana: nau central, naus laterals (¼ de canó). Planta de creu llatina o grega. Orientació est (cap on surt el sol, absis) - oest (cap on es pon, entrada).

Murs gruixuts amb contraforts que apuntalen les parets perquè no caiguin. Normalment tenen poca altura. Portes i finestres atrompetades (petites per un costat que s'engrandeixen per l'altre); manca de confiança: si no hi ha grans finestres, és a dir, buits, l'estructura no cau. Material utilitzat propi del territori en què s'ubica l'església (pedres); en aquesta època el comerç és mínim i s'utilitza el que hi ha a prop.

Arcs cecs o llombards, decoració de l'església proveïent de Llombardia, Itàlia. Teulada també constituïda per materials propis. Les torres i el campanar a prop de la base; les finestres tenen obertures estretes pel pes i, conforme agafa alçada, es va engrandint la finestra (manca de confiança per fer grans obertures).

Parts de la Planta Romànica i Gòtica

• Nau central
• Naus laterals
• Absis amb girola
• Creuer
• Presbiteri
• Altar major
• Transsepte
• Campanar

Escultura Romànica

Obsoleta i enredrida, complementa l'arquitectura degut a l'alfabetisme. Or, argent, pedres precioses o gemes. Funció al·legòrica, simbòlica. Material molt utilitzat: fusta, perquè és dòcil i fàcil de treballar.

És de caire solemne i hieratisme; manca de perspectiva. Es juga amb la policromia per guanyar expressivitat. Simbolisme, narració en un grup escultòric. Simbolisme, narració bíblica, objectiu litúrgic. Portalades esculpides de manera ostentosa i alliçonadora amb:

• Timpà: interior on hi havia el relleu i l'escultura.
• Xivoltes (arcs): arcs concèntrics decoratius.
• Mainell o trencallum / columna: element que dirigeix l'entrada, element decoratiu.
• Muntant: parts entre columnes de caire decoratiu.

Pintura Romànica

Pintura mural al fresc i pintura al tremp. Característiques: horror vacui, geometria i simetria en les formes. Tendència a la geometrització, no hi ha representació de l'espai, no hi ha fons per ressaltar la figura principal. Hieratisme per la falta de tècnica, falta d'expressió, monumentalitat, importància del que s'està pintant, no hi ha volum. Precisió del dibuix, contorns perfilats, simbolisme important de la religió, àmplia varietat cromàtica.

Context de l'Art Gòtic

Finals del segle XII fins a finals del segle XV. Origen a l'abadia de Saint-Denis, 1144, Île-de-France (regió de París).

Característiques de l'Art Gòtic

Arquitectura Gòtica

Arcs apuntats, volta ogival, volta de creueria. Catedrals: Burgos, Granada, Girona, Santa Maria del Mar, Sevilla. Pinacles: acabament en punta amb funció simbòlica i decorativa que simbolitza que t'estàs acostant a Déu.

3 naus, planta basilical. La girola dona volta a l'absis i envolta l'altar o presbiteri; espai agradable. La nau central és més alta, però les laterals són bastant altes també, la qual cosa crea sensació d'espai diàfan, poca cosa. Poc ornamentada, amplitud, harmonia, virtualitat, entrada de llum. Destaca per l'interior de rosasses laterals que donen llum.

Escultura Gòtica

Material: pedra i fusta. Decoracions d'ivori, pedres precioses, or... Naturalisme i expressivitat en augment, estilització de les formes, arrodoniments acostant-se a les formes humanes. Elegància en els moviments, volumetria dels cossos i vestits. L'escultura es distancia de l'arquitectura a mesura que avança el gòtic; s'accentua l'escultura per si sola. A finals del segle XIV trobem escultura exempta en sepultures. L'any 1333 és el de les pstes d'Europa, que porten una visió de la religió més experimental i humana, i això ho mostren les escultures.

Temàtica fantàstica, gàrgoles. Autor destacat: Claus Sluter.

Pintura Gòtica

Retables: treballats ja al romànic, però agafen importància al gòtic. Pintura sobre fusta que representa un passatge religiós en forma de díptic o tríptic, per evangelitzar la gent. El color daurat li dona qualitat al marc. Múltiples dimensions en funció del lloc on estava destinat.

Pintura als vitralls: tenen importància, formen un element bàsic i primordial per al gòtic. Treballs de gremis o passatges religiosos. La pintura adquireix importància en retables i vitralls (al romànic era tremp i fresc, amb ou).

Al gòtic, al segle XV, els flamencs (zona de Flandes) introdueixen una nova pintura a l'oli en la tela i la fusta. L'oli dona lluminositat a la pintura, permet varietat cromàtica i que siguin més vius. Dona més intensitat a la pintura. No s'abandona fins al segle XIX.

Introducció de temes profans. En el gòtic hi ha una part de la societat i política que està fora de l'església, com la burgesia i l'aristocràcia. Els pintors introdueixen altres temes en la pintura, com els paisatges (pinten el fons). Introducció d'efectes espacials, espai. Juntament amb els clarobscurs, dona profunditat i volum; s'abandona el pla. Preocupació per la llum. Augmenta l'expressivitat, luxe en els vestits i ornamentació, gust per l'anècdota, proliferació de personatges secundaris. Pintura més rica en composició i tractament de l'humà.

Destaquen pintors flamencs com Jan van Eyck (Matrimoni Arnolfini, 1434), Giotto (gòtic italià) i Hieronymus van Aeken (el Bosch).

Context del Renaixement

Referència de l'art clàssic grec i romà. Neix a Itàlia al segle XV (Quattrocento) i inicia la seva expansió al segle XVI (Cinquecento) per Europa. A finals del segle XVI, els artistes intenten ser més lliures, no seguir pautes, ser més rebuscats (Manierisme). Ciutats més importants: Venècia, Pàdua, Ferrara, Florència.

Al segle XV ens trobem una autèntica revolució: el descobriment d'Amèrica. Comença una nova etapa històrica, l'època moderna. Això augmenta la riquesa i acaba la pesta negra. Hi ha la classe política reial que, juntament amb la burgesia, potenciaran aquest estil. La burgesia aportarà molt econòmicament i contribuirà a ajuntaments, palaus, etc. Els autors destacats són Leonardo da Vinci, Miquel Àngel, Rafael i Donatello.

Característiques del Renaixement

Importància de l'artista: esdevé creador, responsable total de la seva obra; es serveix de l'art per a finalitat política, social, etc. L'artista està lligat al mecenes, qui el finança i li fa encàrrecs. Aquest període es lliga amb el moviment humanista, esperit crític; l'artista fa de tot (arquitectura, escultura, pintura, inventor, poeta, etc.).

Recuperació dels valors de l'antiguitat gràcies sobretot a l'aparició dels 10 llibres d'arquitectura de Vitruvi. Antropocentrisme: això fa que en la pintura hi hagi una perspectiva pròpia i una transformació de l'espai per fer cabre l'home. Els edificis són quadrats per distribuir millor els espais i les estances. Utilització de l'arc de mig punt i sistema arquitrabat amb el mateix estil, però seguint diferents models en les façanes. Els sostres són plans amb cassetons per decorar. Això dona sensació de més espai.

Obres Destacades

Obres Romàniques

• Portalada de Santa Maria de Ripoll (mestre italià anònim del Rosselló, 1150-1170)
• Majestat Batlló (desconegut, mitjans del segle XII, MNAC)
• Mare de Déu de Montserrat (la Moreneta) (desconegut, segle XIII, afegits segles XVI-XIX)
• Frescos de l'absis de Sant Climent de Taüll (Mestre de Taüll, 1123, MNAC)
• Tapís de la Creació (Catedral de Girona, desconegut, segona meitat del segle XI)

Obres Gòtiques

• Santa Maria del Mar (Berenguer Montagut i Ramon Despuig, 1329-1383)
• Matrimoni Arnolfini (Jan van Eyck, 1434)
• Tríptic del jardí de les delícies (el Bosch, 1500-1505)

Obres Renaixentistes

• Església de Sant Lorenzo (Filippo Brunelleschi, 1421-1470)
• Villa Capra"La Rotond" (Andrea Palladio, Pàdua, 1551-1553)
• David (Donatello, 1444-1446)
• La Pietat (Miquel Àngel, 1498-1499)