Artemisia Gentileschi: Judit decapitant Holofernes - Estudi Detallat

Judit i Holofernes

Cronologia: 1612-1613.

Estil: L'obra Judit i Holofernes va ser pintada per Artemisia Gentileschi i és un oli sobre tela de tema bíblic. És d'estil barroc (naturalisme) i es troba al Museu de Capodimonte de Nàpols. Va fer-ne una altra versió, el 1620, que es troba a la Galeria dels Uffizi (Florència).

Compositivament, l'obra s'estructura entorn d'un triangle, on els caps dels personatges són els vèrtexs, sent el d'Holofernes el punt principal de l'acció. A ell van a parar la resta de línies compositives, així com el focus de llum que il·lumina l'escena des de l'esquerra. Un cromatisme viu defineix l'escena, destacant el vigor i el contrast cromàtic del vermell, el blau i el blanc, tres tonalitats presents també a l'obra de Caravaggio. I és que la sagnant versió de la Judit d'Artemisia rebé la influència d'una de Caravaggio, Judit decapitant Holofernes (Roma, Palau Barberini) i d'una altra de Rubens, avui perduda i que Artemisia coneixia pel gravat de Cornelius Galle II. De la primera pren la seriositat i l'atenció que li confereix al precís moment de l'execució i a detalls com el poderós cap del general i la sang sorgint del seu coll. En canvi, s'aparta del mestre en altres detalls significatius: la Judit de Gentileschi és un exemple de representació més naturalista en la qual es conserven alguns elements que contradiuen el text bíblic i el sentit realista. En primer lloc, la joventut de la protagonista. Una quasi adolescent (malgrat que segons la Bíblia és viuda), bella i casta dona aplica amb decisió la seva espasa sobre un sorprès Holofernes. Els seus braços, tensos i forts, agafen el poderós cap i executen el mortal càstig. De la mateixa manera, el seu cos s'arqueja cap enrere i els plecs de la seva faldilla reforcen el moviment. El gest del seu rostre també expressa rebuig. Per una banda, la versió de Caravaggio crida l'atenció sobre l'aspecte al·legòric del tema: la debilitat que és instrument de Déu i venç al pecat. Abra, al costat de Judit, no fa més que ressaltar la seva joventut i bellesa, així com l'aspecte ritual de l'execució, on no és el servent sinó la senyora qui actua. A la vegada, es ressalta l'oposició entre la nuesa del pecador Holofernes i la castedat del seu botxí. Per altra banda, la força del quadre de Caravaggio es troba en el seu caràcter moral i no religiós o polític. Les mirades de Judit i Holofernes es creuen. Judit descobreix humanitat en la mirada de la seva víctima, s'hi reconeix, la qual cosa li causa angoixa i repugnància en el que està fent.

Les dues versions d'Artemisia de la decapitació repeteixen l'eix traçat pels braços de Judit en la de Caravaggio. També reprodueix el mateix enfocament, amb les figures en primer pla, ressaltat per la força del focus de llum del fons fosc. Els detalls sagnants estaven en Caravaggio, on veiem la sang esquitxant el llit i el marcat clarobscur. Però la violència ha canviat en la d'Artemisia, en el qual la força dramàtica descansa ara en l'acció mateixa. Violència existencial contra violència ritual. En l'obra de Caravaggio, el format horitzontal possibilita la distància pròpia d'una execució neta, les dues dones en paral·lel al general. En les versions de Gentileschi, de format vertical, no hi ha distància, hi ha lluita. Es representa l'esforç físic de les dues dones, damunt pràcticament del llit Judit, descarregant el seu cop amb força. Abra al seu costat, també darrere del llit, en el pla superior del quadre sobre la víctima. El puny d'Holofernes té pràcticament la mateixa mida del rostre d'Abra, està a punt d'abandonar la resistència, però dues dones han fet falta per reduir un home embriagat. En la versió de Nàpols, més senzilla, més centrada en les figures, es configura el tema. Les diagonals dels braços de l'heroïna es creuen amb els d'Holofernes i els d'Abra. Judit està exercint un esforç físic, el que li demana l'acció. El creuament dels braços és protagonista visual de l'escena i prové quasi amb seguretat d'un quadre perdut de Rubens. Aquest creuament de diagonals posa en relació als tres personatges que intervenen i no només a dos. Abra s'ha convertit en una dona forta i jove que ajuda la seva senyora, la qual cosa aporta més literalitat i versemblança a l'escena. Per la seva banda, Judit és una dona més madura que la de Caravaggio i d'altres autors. Les dues, amb les mànigues apujades, realitzen un exercici físic necessari per a reduir Holofernes, que s'hi resisteix. La pintura de Nàpols ha estat tallada pel costat esquerre per la qual cosa les cames d'Holofernes no hi apareixen. Ens trobem davant d'una escena violenta, més cruel que les versions en les quals s'ha inspirat. Es tracta d'una violència poques vegades contemplada: la d'una dona sobre un home.

Iconografia

L'obra mostra el moment de màxima tensió quan l'heroïna jueva amb l'ajuda d'Abra degolla Holofernes. A nivell iconogràfic és molt significatiu el model que Artemisa escull per a representar a Agra. Tradicionalment es representava com una dona gran i mai participava activament en l'acció. Aquí en canvi, és una dona jove i forta que participa activament en la decapitació.

Significat

La pintura representa un moment en la història de Judit, la heroïna jueva que alliberà al seu poble de l'invasor estranger. Judit salvà Betulia de l'atac de les tropes assíries del general de Nabucodonosor, Holofernes. L'exèrcit assiri havia assetjat la ciutat, que estava a punt de capitular quan Judit s'oferí a salvar-la. Vestida amb les millors robes i acompanyada de la seva criada, Abra, entrà al campament enemic amb la falsa pretensió de trair el seu poble i ajudà al seu general. Judit aconsegueix convèncer Holofernes per a què continués l'assetjament sense atacar, ja que els jueus estaven a punt de cometre el sacrilegi de menjar i beure l'aliment dels sacerdots, ja que no tenien res per menjar. Aquest pecat els faria totalment vulnerables. Al quart dia de l'estada de Judit en el campament assiri, Holofernes la invita a sopar i inicia la seducció, però cau adormit per l'excés d'alcohol. És llavors quan Judit li treu l'espasa i li talla el cap. Abra l'introdueix en un cistell i abandonen en silenci el campament cap a Betulia. Un cop allí, pengen el cap del general de les muralles i els assiris fugen al conèixer com ha estat vençut el seu cabdill. La història de Judit i Holofernes no és admesa en els evangelis canònics. Hom la interpreta com la victòria del poble jueu sobre el seu enemic. El nom de Judit significa la jueva i designa l'encarnació del poble d'Israel més que el d'una persona individual. La ciutat de Betulia és desconeguda pels geògrafs. En el seu sentit hebreu Beth Eloa significa casa de Déu. Alhora cap general assiri es deia Holofernes. En definitiva es pot interpretar com la victòria dels hebreus sobre els seus enemics. Tampoc no podem oblidar que Artemisa Gentileschi fou violada pel seu professor de dibuix als 19 anys i que la seva obra es caracteritza per traçar habitualment temàtiques de dones amb un fort caràcter, en actituds i moments d'una gran força dramàtica.

Funció

La seva funció fluctua entre el triomf sobre els enemics d'Israel i la venjança plàstica de l'autora envers la seva cruenta violació.