L'Ascens del Feixisme a Itàlia: Crisi, Mussolini i Dictadura (1919-1924)

Història2,92 KB

Itàlia a la Postguerra: Crisi i Tensió Social

La crisi econòmica posterior a la Primera Guerra Mundial va generar una forta tensió social a Itàlia. Al nord del país es va desenvolupar un moviment vaguista que sovint presentava objectius revolucionaris.

  • Alguns pagesos van ocupar terres.
  • Alguns obrers van ocupar fàbriques.

Tots aquests moviments van ser reprimits, però la por de l'esclat d'una revolució social va començar a espantar les classes de caràcter més conservador.

L'Ascens del Feixisme i Benito Mussolini (1919-1921)

L'any 1919 va aparèixer Benito Mussolini, qui va crear els Fasci de Combat, coneguts per les seves Camises Negres. Aquest era un grup paramilitar amb el qual pretenia frenar l'auge del moviment obrer, oposant-se violentament als sindicats i als seus líders.

L'any 1921, els Fasci es van transformar en el Partit Nacional Feixista, que es presentava com el recurs més eficaç per aturar els moviments revolucionaris a Itàlia.

El Programa Feixista

Amb un discurs populista, el seu programa es basava en:

  • La construcció d'un Estat fort que garantís l'ordre social i la propietat privada.
  • Una política exterior expansionista.

El partit va comptar amb un ampli suport:

  • Suport de la petita burgesia.
  • Finançament dels grans propietaris agrícoles i industrials.
  • Tolerància de l'Església Catòlica i del mateix monarca.

La Dictadura Feixista (1922-1924)

Entre 1922 i 1924, el feixisme va desenvolupar un procés de restricció de les llibertats i de persecució dels seus adversaris, tot i que inicialment mantenia un règim parlamentari.

Després de les eleccions de 1924, guanyades per la coalició de Mussolini gràcies a la violència exercida contra els seus oponents, es va anunciar l'establiment d'un règim autoritari.

Característiques del Règim Totalitari

El nou règim atorgava prioritat absoluta a l'Estat, la qual cosa obligava els individus a renunciar a les llibertats i als drets si aquests perjudicaven l'Estat. Les mesures clau van ser:

  • Els partits polítics van ser il·legalitzats, i els seus líders, perseguits i empresonats.
  • Es van prohibir les vagues.
  • Els sindicats van ser substituïts per un sistema de corporacions per oficis.
  • Les eleccions van ser suprimides i el Parlament va ser substituït per la Cambra dels Fasci i de les Corporacions.

Control Social i Política Exterior

L'Estat exercia un fort control de la societat a través del partit, que dirigia la vida social i dominava els mitjans de comunicació. També defensava una política econòmica autàrquica.

Mussolini va prometre la creació d'un imperi italià que controlaria el Mediterrani, i va iniciar l'ampliació de colònies.

Descarregar

PDF Word HTML