L'ascens del feixisme a Itàlia: De Mussolini al poder
La crisi de la postguerra a Itàlia
Els acords de pau van comportar una decepció, perquè els aliats van acordar el lliurament a Itàlia del Trentino, de Trieste i d'Ístria, però no de la Dalmàcia i del Fiume, tot i que el Tractat de Londres els establia també com a lliures. A això s'hi va sumar la inestabilitat política: els governs de la monarquia de Víctor Manuel III no aconseguien una majoria suficient i se'n van succeir cinc de diferents.
La guerra va deixar a Itàlia greus seqüeles humanes i econòmiques: van morir moltes persones, moltes indústries van quedar inutilitzades i l'alt deute exterior havia fet augmentar la inflació. La crisi econòmica va generar una forta tensió social:
- Es va originar un moviment vaguístic que pretenia objectius revolucionaris.
- Alguns pagesos van ocupar les terres dels grans propietaris.
- Els obrers es van apropiar de moltes fàbriques.
L'aparició de Benito Mussolini i el feixisme
Va aparèixer Benito Mussolini, que va crear els Fasci di combattimento, grups paramilitars uniformats amb camises negres, amb els quals pretenia frenar l'auge del moviment obrer. Els Fasci es van transformar en el Partit Nacional Feixista, que es presentava com el recurs més eficaç per aturar els moviments revolucionaris a Itàlia.
El seu programa es basava en la construcció d'un Estat fort, que garantís la propietat privada, i en una política exterior expansionista. En les eleccions del 1922 només va aconseguir 22 diputats en un Parlament de 500. Per mostrar la seva força, Mussolini va organitzar una Marxa sobre Roma, acompanyat per 300.000 camises negres. A l'octubre, el monarca el va nomenar cap del govern.
La consolidació del règim autoritari
Mussolini va dur a terme un procés de restricció de les llibertats i de persecució dels seus adversaris, però va mantenir la ficció d'un règim parlamentari. Després de les eleccions del 1924, Mussolini va anunciar la instauració d'un règim autoritari, en el qual ell es va atribuir plens poders:
- Els partits polítics van ser prohibits i els seus líders perseguits i empresonats.
- El Parlament va ser substituït per la Cambra dels Fasci.
- Les vagues es van prohibir i els sindicats es van substituir per un sistema de corporacions per oficis.
També defensava una política econòmica autàrquica que volia l'autosuficiència i donava suport a les empreses privades. L'Estat exercia un ferri control de la societat a través del partit, que dirigia la vida social i dominava els mitjans de comunicació.