TOTALITARISME: és un règim polític que rebutja els principis de la democràcia liberal i pretén controlar totalment la societat. És caracteritzat pel culte al cap, el partit únic, l'adoctrinament, el terror i la violència i la persecució de la oposició.
APARTAT 4:
ITALIA A LA POSTGUERRA:
La fi de la Gran Guerra va deixar a Itàlia greus seqüeles humanes i econòmiques. Van morir molts homes. El cost de la vida es va incrementar i els salaris van disminuir. Així mateix, els acords de pau van suposar per als italians una gran decepció. D'aquesta manera es va començar a pensar que la participació d'Itàlia en la guerra havia estat un engany. A aquesta situació se li sumà la inestabilitat política: els governs de la monarquia no van aconseguir una majoria suficient. La crisi econòmica va generar una forta tensió social. Va haver-hi moviments vaguístics. Tots aquests moviments van ser reprimits, per la por d'una revolució social.
L'ASCENS DEL FEIXISME:
Acabada la guerra, Itàlia la greu crisi econòmica, social i política afavorí l'aparició dels fasci. El 1921, el Partit Nacional Feixista, dirigit per Benito Mussolini va captar ràpidament nombrosos afiliats, gràcies al suport econòmic de la patronal de la indústria i de la complicitat de la policia i l'exèrcit amb els seus actes de violència. Els principis bàsics del feixisme eren: negació de la igualtat entre els individus, oposició al moviment obrer, al socialisme i al comunisme, supremacia de la força sobre la raó, subjugació dels interessos de l'individu als de l'Estat, aparició d'un líder natural, Mussolini, antisemitisme, i creació d'un estat autàrquic que controlés totalment l'economia. El 1922 la gran marxa sobre Roma aconseguí que el monarca Víctor Manuel III nomenés primer ministre Mussolini1 a partir d'aquest moment, Itàlia esdevingué una dictadura personal i una dictadura de partit únic. Estat caracteritzat per un règim reaccionari que controlava tots els àmbits de la vida social i individual; una política econòmica basada en la constitució d'empreses estatalitzades i la construcció de grans obres públiques; l'harmonia amb l'Església (1929); i una política exterior agressiva i intervencionista.
APARTAT 5: ALEMANYA, L'ASCENS DEL NAZISME.
ADOLF HITLER I L'APARICIÓ DEL PARTIT NAZI:
Adolf Hitler fou un polític austríac, principal ideòleg del nazisme. Esdevingué, escollit democràticament, Canceller d'Alemanya, però progressivament anà eliminant els mecanismes de separació de poders dins l'estat alemany aglutinant-los en la seva persona i esdevenint de facto un dels dictadors més poderosos del segle xx. Liderà el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys i fou canceller del Tercer Reich. L'ideari del nacionalsocialisme desenvolupat durant el govern de Hitler incloïa la discriminació racial i ideològica en contra especialment del poble jueu, resultant en l'Holocaust. Tanmateix el racisme desenvolupat pel nacionalsocialisme alemany inclogué altres grups ètnics com gitanos i, en general, qualsevol persona considerada no ària, basat en el concepte de puresa de raça que Hitler va desenvolupar en el seu llibre Mein Kampf. Ideològicament l'estat alemany i Hitler mateix es postulaven contraris al comunisme imperant a l'URSS.El nazisme és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich. El nacionalsocialisme estava relacionat amb el feixisme, per bé que alguns autors l'han considerat la versió més radical i violenta d'aquest, sobretot per les consideracions racistes, especialment antisemites. Alguns altres elements definidors d'aquesta ideologia són l'antiparlamentarisme, el nacionalisme ètnic, l'oposició al liberalisme social, polític i econòmic, l'anticomunisme, la ideologia de sang i sòl o l'eugenèsia de «vida no mereixedora de vida» que va culminar en l'Holocaust.
APARTAT 6: EL REGIM NAZI, UN SISTEMA TOTALITARI.
A). SISTEMA TOTALITARI:
La progressió electoral va fer que el president de la República Hindenburg nomenés Hitler canceller. Era el gener del 1933. Poques setmanes més tard, i aprofitant el cas de l'incendi del Reichstag, del que es va acusar falsament als comunistes, Hitler va convertir la República en un estat totalitari. Va suprimir les llibertats, va prohibir els partits polítics i els sindicats i va institucionalitzar un règim dictatorial, imposant els principis de la doctrina nazi. A la mort de Hindenburg (any 1934) va assumir tots els poders. Ja era el "Führer".B). IMPOSICIÓ DE LA IDEOLOGIA NAZI:
Enmig d'una creixent inestabilitat política, econòmica i social, es fundà en 1919 un moviment popular conegut com Partit Nazi. Adolf Hitler es va convertir en el seu líder. La ideologia d'aquest partit es centrava en un Estat racista, el menyspreu a les institucions i als valors democràtic-liberals, l'expansionisme i la imposició d'idees. Més tard es va fer la persecució de jueus i els camps de concentració a l'any 1933.C). AUTARQUIA ECONÒMICA I REARMAMENT:
Quan Adolf Hitler va esdevenir Canceller el 1933, va introduir polítiques destinades a millorar l'economia. Els canvis incloïen la privatització d'indústries estatals, l'autarquia, i aranzels en importacions. Els sous van incrementar en un 10,9% en termes reals durant aquest període. Tanmateix, la reducció en comerç exteriors va significar el racionament de béns com la fruita i la roba per a molts alemanys. El 1934, Hjalmar Schacht, el Ministre d'Economia del Reich, va introduir els bons Mefo (pagarés del govern), una circulació monetària paral·lela, amb els que l'Estat pagava les empreses.D). POLÍTICA EXPANSIONISTA:
Des de la seva arribada al poder, en 1933, Hitler ignorà totes les restriccions imposades pel Tractat de Versalles: retirà a Alemanya de la Societat de Nacions, s'incorporà la regió oriental del Sarre i la Renània i inicià una carrera de rearmament. En 1936, la política de Hitler es tornà obertament agressiva: donà suport als generals insurrectes d'Espanya i, en 1938, anexionà Àustria, els Sudetes i Txecoslovàquia. La Societat de Nacions es mostrava impotent per contenir l'avanç i els reclams alemanys. Per a fortaleixer la seva posició, Alemanya subscrigué un pacte amb Itàlia i amb el Japó, contra la Unió Soviètica. Però, després, firmà un pacte amb la Unió Soviètica, preveient el repartiment de Polònia.E). ADOCTRINAMENT DE LA POBLACIÓ (juventuts hitlerianes):
el 1926 per a crear un nou sistema d'ensinistrament per als joves alemanys amb la finalitat de proporcionar-los un entrenament militar i desenvolupar el seu enteniment i obediència a la ideologia nazi. la propaganda i la por, però també l'atractiu del projecte hitlerià, l'orgull de la raça i un futur de progrés, va produir l'adhesió de la població i una despreocupació respecte als mètodes utilitzats pels nazis.
APARTAT 7: UNIÓ SOVIÈTICA, DICTADURA ESTALINISTA:
L'ARRIBADA DE STALIN AL PODER:
La Unió Soviètica entre 1927 i 1953 va ser, sovint, qualificada d'Estat totalitari, modelat per un dirigent que disposava de tots els poders. L'ascens al poder definitiu de Ióssif Stalin, el Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre 1927 i 1929 marcà l'inici d'una transformació radical de la societat soviètica. En pocs anys, el rostre de la Unió Soviètica canvià totalment a causa de la col·lectivització integral de les terres i per la ràpida industrialització portada a terme pels molt ambiciosos plans quinquennals. Aquesta política va tenir com a resultat milions de víctimes a causa de la caiguda notable del nivell de vida ciutadà i obrí un llarg regnat de terror i delació, marcat especialment per la Gran Purga i per la considerable expansió dels camps de treballs forçats dels Gulags. Com a contrapartida, aquesta política permetrà a la Unió Soviètica convertir-se, després de la seva victòria sobre l'Alemanya Nazi en la Segona Guerra Mundial, en la segona superpotència mundial. Tota la seva història posterior, des de la mort de Stalin el 1953 i fins a la seva dissolució el 1991, consistiria a administrar la pesada herència de l'època estalinista.EL SOCIALISME EN UN SOL PAÍS:
la política estalinista va imposar una economia i una societat col·lectiva per provocar un creixement que fes de l'URSS una gran potència industrial, primer es va instituir una economia planificada i dirigida per l'estat, després la prohibició de la propietat privada i va començar a l'any 1929 el programa de col·lectivització forçosa i per últim es va donar prioritat al desenvolupament industrial.
