L'Ascens del Nazisme i les Causes de la Segona Guerra Mundial

L'Ascens de Hitler al Poder: Crisi i Consolidació

A Alemanya es va viure una difícil situació econòmica, fet que va augmentar la tensió social. Es va provocar la hiperinflació (pujada dels preus i empobriment de la classe mitjana) a causa de les reparacions de guerra que havien de pagar. L'any 1924, gràcies al govern format per socialdemòcrates i centristes, la situació econòmica va millorar. El mariscal Hindenburg fou elegit president de la república el 1925.

Alemanya va ser un dels països més afectats per la Crisi del 29. Hi va haver un augment de l'atur i els obrers es van empobrir encara més. Les tensions socials van augmentar. Els obrers i les classes mitjanes van donar suport al Partit Comunista i al Partit Nacionalista. Els industrials i els financers es van posar de part del Partit Nazi per temor a una revolució.

En les eleccions de novembre de 1932, els socialistes i els nazis van ser els partits més votats, però ningú va arribar a la majoria absoluta, per tant no van formar govern. El gener de 1933, es van convocar noves eleccions: es va prohibir la premsa, els Camises Pardes van sembrar el temor al carrer, van incendiar el Reichstag (on van culpar els comunistes) i es van suspendre les llibertats individuals. Els nazis van obtenir el 43% dels vots i els comunistes el 30%. El parlament va cedir el poder a Hitler. L'agost de 1934, va morir Hindenburg i Hitler va esdevenir canceller i president, concentrant tot el poder.

Alemanya Nazi: Un Règim Totalitari

El Totalitarisme Nazi i la Repressió

Hitler va il·legalitzar tots els partits polítics i sindicats, excepte el nazi. També va eliminar aquells que se li podien oposar dins del partit. Durant la Nit dels Coltells Llargs, el juny de 1934, va fer assassinar els seus rivals dins de l'NSDAP, molts dels quals eren membres de les SA.

Hitler considerava una prioritat retornar la puresa racial a la població alemanya. En aplicació d'aquesta idea, va ordenar l'assassinat de malalts i discapacitats i va implantar una política antisemita sistemàtica, que es va anar endurint amb el temps:

• El 1933, es va prohibir als jueus exercir moltes professions: medicina, ensenyament, etc.
• El 1935, les Lleis de Nuremberg van prohibir els matrimonis entre jueus i aris.
• El 1938, durant la Nit dels Vidres Trencats, desenes de jueus van ser assassinats i 26.000 van ser tancats en camps de concentració.
• El 1942, durant la Segona Guerra Mundial, milions de jueus van ser exterminats.

L'Economia Nazi: Autarquia i Rearmament

Per superar la crisi que travessava Alemanya, l'estat nazi va intervenir directament en l'economia:

• Va assegurar l'ordre als centres de treball, sobretot amb la creació d'un sindicat únic, després de prohibir els altres, i va reactivar l'activitat industrial.
• Va impulsar el comerç exterior. El seu objectiu principal fou aconseguir l'autarquia.
• Va lluitar contra l'atur fomentant grans obres públiques i un intensíssim rearmament.

A partir de 1936, es va aconseguir un augment de la producció de la indústria pesant i la plena ocupació. Però aquesta política econòmica depenia de l'expansionisme exterior, és a dir, de la guerra.

Causes i Detonants de la Segona Guerra Mundial

Els Orígens de la Guerra

Els tractats de pau de la Primera Guerra Mundial van deixar en una mala situació els països vençuts. Alemanya, que havia perdut part del territori, va veure com la seva economia fou embargada per satisfer els països vencedors, circumstància que feia gairebé impossible la recuperació. Aquesta situació va generar el nacionalisme extremista alemany.

El triomf del comunisme en la Revolució Russa (octubre de 1917) va ser rebut amb admiració per molts i amb por per d'altres. Els països occidentals van crear estats nous per frenar un possible avanç revolucionari i va sorgir un nacionalisme extremista que es presentava com la força de xoc més eficaç contra el comunisme.

En tercer lloc, la Gran Depressió dels anys trenta va sumir molts països en una terrible crisi. Tant el comunisme com el nazisme es presentaven com les úniques sortides. La debilitat dels països democràtics i de la Societat de Nacions va mostrar un pacifisme ineficaç que, en la pràctica, va tolerar l'expansionisme i el rearmament d'Alemanya i Itàlia.