L'ascens de Hitler i l'establiment del règim nazi a Alemanya

5.1. Hitler al poder, el camí cap al totalitarisme
Hitler posa un règim totalitari a Alemanya.
Febrer 1933 → decret:
- s’establien limitacions al dret de reunió i a la llibertat de premsa.
- Clausura de diaris comunistes.
27 de febrer del 1933:
- Incendi al Reichstag.
- Atribuït sense proves als comunistes.
- Persecució contra els militants d’aquesta organització.
- Suprimeixen els drets fonamentals (expressió, associació).
En aquest ambient de repressió i intimidació, les eleccions del 1933:
- Triomf al partit nazi.
Hitler va aprovar una llei de plens poders per governar durant 4 anys al marge del Parlament i
anul·lar el contingut de la Constitució quan volgués.
Democràcia i República desapareixen.

5.2. L’establiment del règim nazi
1933, mesures per completar el procés de nazificació d’Alemanya:
- L'únic partit era el nazi NSDAP i un únic sindicat controlat pels alemanys (Front Alemany
del Treball). Il·legalització de partits socialistes i comunistes, detinguts i enviats a
camps de reeducació.
- Unificació dels estats federals (Länder).
- Depuració de l’administració, només funcionaris aris.
- Reforçament de la repressió. Creació de la Gestapo, cos de policia política.
- Creació de camps de concentració.
- Eliminació d’un grup que ja no estava d’acord amb Hitler.
- Conquesta d’espai vital, rectificació del tractat de Versalles i desenvolupament de la
raça ària.
- Nomenament de Hitler com a cap d’Estat després de la mort de Hindenburg al 1934.

5.3. Autarquia i rearmament
L’objectiu de la política econòmica era convertir Alemanya en una gran potència mundial i
eliminar l’atur.
- Van reforçar el sistema capitalista alemany.
- Van fer plans quadriennals per preparar el país per a la guerra.
Les directrius econòmiques van ser:
- L’autarquia econòmica, Alemanya un país autosuficient, produir tot el que
necessitava.
- Obres públiques amb inversions de l’Estat.
- Controlar preus i salaris per evitar la inflació i pujar els beneficis.
- Fomentar la indústria, sobretot la d’armament.
1939, Alemanya era la segona potència mundial. Plena ocupació amb sous molt baixos i
sense relacions laborals a causa de la pèrdua de drets i que no podien fer sindicats.