Assaig sobre l'enteniment humà: Origen i tipus de coneixement (Locke)
Assaig sobre l'enteniment humà
L'experiència com a origen del coneixement
John Locke, en el seu Assaig sobre l'enteniment humà, defensa que l'experiència és l'origen de tot coneixement. Rebutja la idea de les idees innates, comparant la ment amb una pissarra buida on les idees s'escriuen a partir de l'experiència.
Tipus d'idees
Idees simples
Les idees simples són els àtoms del coneixement, rebuts de forma passiva a través de:
- Sensació: Provenen de l'experiència externa (ex: blanc).
- Reflexió: Provenen de l'experiència interna (ex: pensar).
Dins de les idees simples de sensació, Locke distingeix entre:
- Qualitats primàries: Formen part de les coses en si mateixes i produeixen idees que representen el món tal com és (objectives). Exemples: figura, número.
- Qualitats secundàries: No formen part dels objectes en si mateixos, sinó que es formen a partir de com les qualitats primàries afecten els nostres sentits. Exemples: color, olor.
Idees complexes
Les idees complexes es formen a partir de les idees simples. Locke en distingeix tres tipus:
- Relacions: Comparen una cosa amb altres (ex: anterioritat).
- Modes: Abstraccions que canvien conjunts d'idees simples (ex: gratitud).
- Substàncies: Compilacions d'idees de sensació que l'enteniment ajunta i designa amb un sol nom (ex: poma). La substància és una idea complexa que imaginem o suposem, el suport desconegut de les idees simples.
El jo, o identitat personal, no és una substància, sinó la consciència de la pròpia existència.
Tipus de coneixement
- Intuïtiu: La ment percep la realitat de forma evident i immediata, sense esforç.
- Demostratiu: La ment coneix mitjançant el raonament, amb esforç.
- Sensible: Coneixem el món a través dels sentits. Sabem que existeix perquè tenim idees, però no coneixem les coses en si mateixes, sinó les idees que generen.
Tractat sobre el Govern Civil
Crítica a l'absolutisme
Locke critica l'absolutisme i la monarquia de dret diví, defensant un govern basat en el consentiment dels governats.
Estat de naturalesa i pacte social
En l'estat de naturalesa, els homes són lliures i iguals, subjectes a la llei natural, que estableix que ningú pot atemptar contra la llibertat d'un altre. Tots tenen dret a castigar els qui la violen. L'estat de guerra es produeix quan algú mostra la intenció de dur a terme una acció en contra d'un altre.
Les dificultats per aplicar la llei natural en l'estat de naturalesa porten els homes a elaborar un pacte social, creant una societat política. Amb aquest pacte, deleguen el poder per fer més eficient l'aplicació de la llei, renunciant a alguns drets per obtenir més beneficis. Així sorgeixen el poder legislatiu, el poder judicial i el poder federatiu.