Assajos Clínics i Immunitat: VIH, Grip, Trasplantaments

Assaig Clínic T8/9 (Setembre 2009)

1. Grup 1: Grup al qual no administrem cap substància que pugui provocar resposta immunitària.

   1. Permet veure quins són els resultats en aquelles mostres que no han rebut l’acció de la variable independent.

2. Administració de vacuna contra VIH: Variable amb què els investigadors observen resultats.

   Infecció o no per VIH: Variable que s'estudia.

3. 1. La proteïna gp120 actua com a antigen i és reconeguda com a substància aliena pel sistema immunitari de les persones. Alguns limfòcits B es converteixen en cèl·lules plasmàtiques i fabriquen anticossos contra aquest antigen. Els limfòcits B també activen els limfòcits T que donen lloc a la resposta immunitària cel·lular.
   2. La variabilitat del VIH provoca una gran variabilitat d’antígens en aquest agent infecciós. El sistema immunitari té una elevada especificitat. Qualsevol virus amb antígens diferents tindrà la capacitat d’infectar l’individu.

Pandèmia de Grip de 1918 (H1N1)

1. 1. Sintetitzar anticossos capaços de neutralitzar antígens de l'agent patogen.
2. Els anticossos formats contra el virus de 1918 eren específics contra els antígens d’aquesta varietat de virus i per això no han estat efectius contra els antígens de varietats del virus de la grip originades posteriorment.

Trasplantament de Cor (1985)

1. 1. B és millor que A. La conclusió és l'efecte positiu de la ciclosporina sobre la supervivència de l’òrgan trasplantat.
2. 1. Com la ciclosporina afecta la producció d’aquella substància, afecta"disminuint-le" les respostes específiques.
   2. Si administrem un tractament immunosupressor, que disminueixi la intensitat de la resposta immunitària, serà més probable que l’òrgan sobrevisqui.

Fàrmacs A i B: Immunització

1. Fàrmac A: El conjunt d’immunoglobulines que proporciona el fàrmac suposa una defensa immunitària passiva perquè no provoca estimulació de producció d’anticossos i cèl·lules específiques per a antígens concrets.

   Fàrmac B: Vacuna que proporciona immunització activa perquè estimula la resposta primària contra antígens de Salmonella.

2. La infecció per VIH està causada per un retrovirus lisogènic, que afecta els limfòcits T-CD4, molt importants en la regulació de les respostes immunitàries específiques. Per això, el subministrament d’una “bateria” d’immunoglobulines contra molts antígens diferents pot suposar una defensa contra aquestes infeccions potencials.