L'August de Prima Porta: Obra Mestra de l'Art Romà

Fitxa Tècnica de l'August de Prima Porta

• Autor: Desconegut.
• Cronologia: Segle I aC (aprox. 20 aC); la còpia és de l'any 14 dC.
• Localització: Museus Vaticans.
• Dimensions: 2,04 m d'alçada.

Anàlisi Formal i Tècnica

• Tècnica: Fosa per a l'original i talla per a la còpia.
• Material: L'original era de bronze i la còpia és de marbre.
• Formes: Escultura exempta, ja que no està adossada i es pot mirar des de tots els angles.
• Tipus: Es tracta d'una estàtua dempeus, ja que descansa solament sobre els dos peus.
• Cromatisme: Policromada, ja que s'aprecia una varietat de colors originalment.

Anàlisi Estilística i Iconogràfica

És un retrat de caire oficial que pertany al moment en què els romans comencen a idealitzar la cara. Aquesta escultura recorda les escultures de Políclet; veiem una obra proporcionada i amb contrapposto. És una escultura oberta, tal com ens ho indiquen la mirada i el braç. Està pensada per a ser vista frontalment.

L'escultor va fer un bon treball, ja que a través de la cuirassa se li trasparentava la musculatura, fet que torna a recordar el període d'influència grega. Observem també un bon treball del relleu de la cuirassa. El que és més romà és la forma en què va vestit, amb els atributs d'un general romà i els plecs de la capa; li faltaria un bastó de comandament. Observem també que va acompanyat d'un dofí i d'un amoret. La cara té unes faccions perfectes i idealitzades.

Interpretació i Context Històric

L'August de Prima Porta és un retrat de cos sencer on August està representat com a cap suprem de l'exèrcit. L'original en bronze degué formar part d'un monument commemoratiu de les últimes victòries de l'emperador a la Gàl·lia i a Hispània, i de l'inici de la Pax Augustea.

Fou divinitzat després de morir (14 dC) i Llívia, la seva dona, fou la seva sacerdotessa. El fet d'anar descalç significa que l'estàtua es feu quan August ja era a l'Olimp, entre els altres déus. Revela un moment de màxima autoritat (pel braç enlaire, signe d'autoritat) i és més proper a l'idealisme grec que al realisme romà.

Funció i Propaganda Política

Fou feta per glorificar August i marcar la seva entrada a l'Olimp. Exalta les gestes d'August com a fundador i pacificador de l'Imperi. És, per tant, un instrument de propaganda política, tant de la família d'August com de l'Imperi, en tots els racons del qual aparegueren escultures d'aquest estil. També serví a Llívia per promocionar la figura del seu fill, Tiberi, hereu d'August.

Conclusió i Influències

L'August manté un paral·lelisme compositiu evident amb el Dorífor de Políclet, la còpia del qual probablement va poder contemplar l'escultor romà. Aquest seguiment de l'estètica clàssica es barreja amb la influència de l'estatuària funerària etrusca i el realisme de retrats com el de Luci Juni Brut. Amb aquesta obra sembla que es va iniciar la tipologia del retrat imperial, que es va convertir en un prototip àmpliament imitat a tot l'Imperi.