Quan va morir Ausiàs March?

Va morir el 1459. Els seus 128 poemes conservats van ser escrits entre el 1425 i aquell any.

En quina llengua escrivia Ausiàs March?

Va abandonar el provençal, usat pels trobadors, i va escriure en català. Tot i això, va conservar part de la tradició trobadoresca.

Ausiàs March: biografia, obra i característiques literàries

Resum

Aquest document presenta la biografia d'Ausiàs March, des del seu naixement a València fins a la seva mort el 1459, i la seva obra poètica. També recull les característiques literàries dels seus poemes, com l'estil expositiu, la presència del jo poètic i l'estructura fixa dels textos. Un estudiant hi trobarà els cicles de cants d'amor, de mort i espiritual.

Punts clau

Ausiàs March va néixer a València en una família aristocràtica i va ser falcó major del rei Alfons el Magnànim.
Es conserven 128 poemes seus, escrits entre el 1425 i el 1459, que no tenen títol.
L'obra s'agrupa en cants d'amor, cants de mort i cant espiritual.
Abandona el provençal i escriu en català, tot i mantenir fórmules trobadoresques com el senyal amorós i el tractament de vós cap a la dama.
Evita el retoricisme trobadoresc i busca la senzillesa, amb un estil expositiu i una presència constant del jo poètic.
Els poemes solen seguir una estructura fixa: exposició, explicació aplicada a l'estat d'ànim i conclusió.

Posa't a prova

Ausiàs March

Vida

Nascut a València, en el si d’una família aristocràtica.
Falcó major del rei Alfons el Magnànim.
Casà en primeres núpcies amb Isabel Martorell (germana de Joanot) i, en segones, amb Joana Escorna.
Sense fills del matrimoni, però amb quatre fills naturals reconeguts.
Mor el 1459.

Obra

Se’n conserven 128 poemes escrits entre el 1425 i el 1459 (no tenen títol).
Cants d’amor: agrupats en diferents cicles, la denominació dels quals depèn del senyal amorós utilitzat (Plena de seny; Lliri entre cards; Amor, amor; Mon darrer bé i Oh foll'Amor).
Cants de mort: greus problemes de consciència i preocupació per la justícia divina en el més enllà.
Cant espiritual: tracta els mateixos temes que els Cants de mort.

Caracterització

Evita el retoricisme trobadoresc i busca la senzillesa en l’expressió, tot i que reconeix que té dificultats per expressar allò que sent.
Abandona el provençal per escriure en català.
Conserva, però, l’ús del senyal amorós, les fórmules de tractament i de respecte envers la dama (vós), la recerca de l’amor espiritual i la tendència a idealitzar l’estimada (tot i que el seu amor és més «terrenal» que el dels trobadors).
Estil expositiu, propi de qui vol ensenyar i moralitzar.
Presència constant del jo poètic (el poeta com a exemple).
Els poemes solen tenir una estructura fixa:
- Exposició d’una situació hipotètica o de la vida real, de vegades en forma de comparació.
- Explicació del que acaba d’exposar, aplicant-ho al seu estat d’ànim (pot ser per requerir el favor de l’estimada o per alliçonar).
- Conclusió (resum i/o demanda feta a l’estimada).
- De vegades, l’estructura és a la inversa: explicació detallada dels seus sentiments o de l’estat d’ànim, comparació amb situacions semblants i conclusió.
- De vegades, l’extensió dels poemes en dificulta la comprensió perquè és fàcil perdre’s en l’alternança entre explicació de l’estat anímic i les comparacions.
- Recursos d’estil (contribueixen a transmetre la imatge d’un poeta incomprès, solitari i turmentat i, alhora, doten els poemes de credibilitat):
  - Elisions (normalment, de determinants i conjuncions).