Ausiàs March: Biografia i Poesia del Segle d'Or Valencià
Ausiàs March (Regne de València, 1400 - València, 3 de març del 1459) va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or Valencià. La seva poesia, en llengua catalana, tingué una repercussió notable en la lírica castellana del segle XVI al XVIII.
Era fill de Pere March i Elionor Ripoll, casats a València el 2 de setembre de 1379. D'aquesta unió naixeria posteriorment una filla, Peirona[2] (morta el 1472), que era sorda profunda; a més, d'un matrimoni anterior Pere March tenia altres tres fills i néts.
Ausiàs March és el primer poeta que es desprèn de la tradició trobadoresca per tractar temes com l'amor o la mort en llengua catalana. Trenca els cànons de l'amor cortès per refer totes les idealitzacions que es tenien sobre la dona fins aleshores. March tracta la dona com qualsevol altre ésser humà, no li fa lloances, ja que la considera igual a qualsevol altre. Reuneix tots els seus pensaments en una extensa obra plena de sinceritat, deixant de banda totes les falsedats amagades. La seva obra és plena de reflexions sobre l'amor, la mort, Déu i les seves creences. Ausiàs March es plantejà construir una forma expressiva pròpia, i ho va aconseguir. La seva és una obra sense virtuosismes trobadorescos; tot és fet amb un estil propi.
Vida d'Ausiàs March
Ausiàs March va néixer a Gandia l'any 1397. Fill del poeta Pere March i de la seva segona muller Elionor Ripoll. Procedent d'una família ennoblida per Pere III el Cerimoniós. El seu oncle Jaume March també era poeta. Quan va créixer va ser armat cavaller, i es va posar al servei del rei Alfons V el Magnànim. A partir d'aquest moment es dedicà a la vida militar i a participar en guerres marítimes. També va participar en les campanyes que el rei va fer a Còrsega, Sardenya i el Nord d'Àfrica. Per participar en aquestes campanyes el rei Alfons li va atorgar privilegis sobre les terres, entre elles el senyoriu de Beniarjó, Pardines i Vernissa. Ausiàs March era tot un senyor feudal i, per tant, com tot senyor feudal, va tenir problemes amb els seus vassalls. El 1425 es va retirar a les seves possessions, i esdevingué falconer reial. Aquest càrrec comportava un petit exèrcit d'especialistes en ocells i gossos de caça. Des d'aleshores es dedicà a la vida poètica. Anys més tard es casà amb Isabel Martorell, germana de l'autor de Tirant lo Blanc, Joanot Martorell. Va ser amb la família Martorell que va mantenir un litigi, degut a un malentès en els acords matrimonials. Aquest litigi va finalitzar amb la mort d'Isabel, que no va ser pas gaire tard. Més tard es casà per segona vegada, aquest cop amb Joana Escorna. Se sap que no va tenir fills legítims, però sí naturals, segons el testament, als quals va tenir en compte. Va morir a València l'any 1459.