Ausiàs March: estil, cicles temàtics i poemes essencials

Llengua i Estil d'Ausiàs March

• Versos decasíl·labs amb cesura, coneguts com a decasíl·labs ausiasmarquians.
• Utilitza un català ric i expressiu.
• Estil directe, sincer i sovint provocatiu.
• Llargues comparacions i metàfores crues.
• Lèxic lliure i quotidià, amb una sintaxi flexible i acostada a la llengua parlada.
• Presència constant d'objectes quotidians.
• Paisatges on se situa l'acció són del món medieval.
• Personatges del món feudal.

Cicles Temàtics en l'Obra d'Ausiàs March

Cicles Amorosos

Plena de seny

Diàleg entre l'autor i la dama. El poeta proposa a l'estimada una relació més madura, tant física com intel·lectual, molt diferent i allunyada de la lírica trobadoresca. Ataca agressivament la dama per no entendre un amor basat en la puresa.

Lir entre cards

La dama apareix convertida en un ésser ideal i perfecte. L'amor és ple de religiositat. El poeta s'allunya dels valors materials i se sent més pur i perfecte, mentre que la dama desitja un amor més carnal i menys pur.

O foll amor

El poeta se sent pecador i avergonyit, per això utilitza el senyal "foll" que s'oposa a l'amor pur. Demana el perdó de Déu, ja que si la dama és pecadora i ell l'estima, ell també es considera pecador.

Amor, amor

Reconeix que el plaer intel·lectual no és suficient per assolir el plaer complet. Els temes més freqüents són l'enyorança. No s'adreça directament a la dama, sinó a l'amor personificat. Admet que ell tampoc és pur i perfecte, i que també necessita els plaers de la carn.

Mon darrer bé

Dos poemes adreçats a una sola dama de la qual s'enamora quan l'autor ja era vell.

Bell ab bon seny

Assoliment de la pau espiritual amb un amor tranquil. L'autor manifesta una actitud més relaxada i menys desesperada que en les etapes anteriors.

Cant Espiritual

Poemes destinats a Déu. Es planteja una contradicció entre la ment i els sentits, i la relació de l'home amb Déu. El poeta té por de la condemna eterna per la seva actitud amorosa impura. Es veu incapaç d'actuar i pensa que és millor morir. La relació del poeta amb Déu és conflictiva; sent que no l'estima i prega a Déu que l'obligui a estimar-lo. Però això només serà possible si ell s'esforça a no pecar. Creu que Déu no l'ajudarà i que està abocat a la condemnació eterna, un autèntic drama ausiasmarquià.

Cants de Mort

Poemes dedicats a la seva segona esposa. Parlen de l'absència de l'estimada. La mort sovint és desitjada perquè significa la fi del dolor que li produeix estimar i també la fi de l'angoixa de viure sense amor. La pròpia mort li resulta odiosa perquè implica deixar de veure l'estimada. La mort és la solució al conflicte amorós; el pecat de l'amor deshonest deixa de turmentar-li la consciència. La mort també és desitjada, ja que és el camí per a reunir-se amb l'estimada difunta. No obstant això, la mort és temuda perquè té por del judici diví i de la condemnació eterna, i sent temor per la sort de l'estimada difunta.