Autarquia, desenvolupament econòmic i canvi social a l'Espanya franquista

Autarquia i postguerra econòmica (1939-1959)

Un sistema econòmic autàrquic, basat en una política d'aïllament exterior on només es comerciava amb productes nacionals, i fundat en la intervenció de l'Estat en tres sectors econòmics:

1. Comerç

Estat limitava el comerç exterior, reduint importacions i exportacions. Productes nacionals (+€ i -€): béns de consum, matèries primeres i la producció industrial.

2. Indústria

+ Empreses + ajuda pública per fomentar la indústria i assegurar la independència militar i política. Però inflació dels preus i + productes estrangers. INI per implantar empreses públiques de caràcter militar i d'infraestructures.

3. Agricultura

L'Estat controlava la producció i els preus (€) eren baixos, cosa que feia disminuir la productivitat. Estancament econòmic i fran­ja de tendències modernitzadores per l'autarquia econòmica.

Conseqüències d'aquesta política

1. Pobresa generalitzada: crisi i estancament econòmic.
2. Manca de productes: apreciació racionament i mercat negre en productes de primera necessitat. L'Estat venia a poc preu, sota del seu valor.
3. + Mortalitat i - esperança de vida: inflació i baixos salaris van fer disminuir la renda per càpita i el poder adquisitiu dels espanyols. + fam, pitjors condicions de vida, + barraquisme, + malalties eradicades que tornen. = + mort i - esperança de vida (1947-1953).

Època de creixement econòmic i l'immobilisme polític

Alguns petits canvis polítics dins de l'immobilisme: continua la dictadura = sistema polític. Nous governs no militars (joves civils).

1r canvi: Carrero Blanco

Ministre de Governació que va plantejar francament l'entrada de ministres tecnòcrates com Albert Ullstrs, Manuel Fraga, Laureano López... Ells proposaven coses per millorar l'economia, acabant amb l'autarquia: prosperitat econòmica en substitució de llibertats democràtiques. Si l'economia va bé, la dictadura no és un problema.

2n canvi: lleis més liberals

• Llei per regular que els jutges fossin civils, no militars.
• Llei de premsa no censurada, amb multes.
• Llei de llibertat religiosa.
• Llei de la Seguretat Social.
• Llei de convenis col·lectius: condicions laborals i salarials a tot Espanya.
• Llei orgànica de l'Estat (LOE): abandona trets del feixisme i planteja la monarquia. Poder executiu en dues persones: cap de govern i cap d'Estat.

Successió de Franco: Joan Carles I. Acord per a l'entrada d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea. Guinea Equatorial i Ifni. 1969: crisi de govern, cas Matesa.

Els anys de creixement econòmic

Creixement econòmic degut als tecnòcrates i la millora de l'economia mundial. Creixement basat en dues mesures:

1. Pla d'estabilització econòmica (1959)

Establert per a una economia amb inflació i variacions de preus. Intervenció de l'Estat en l'economia. Obre fronteres per a més mercat exterior i interior. 1$ = 60 pessetes.

2. Plans de desenvolupament econòmic (1964)

Tres projectes impulsors de l'economia (1964, 1967, 1968, 1971, 1978). Els projectes tenien ajuts i la creació de noves zones de desenvolupament: Madrid, València, Sevilla... El miracle espanyol.

Els tres sectors sobretot

Agricultura

1. Mecanització i modernització del camp: èxode rural implica màquines.
2. + demanda de productes perquè + ciutadans.
3. Reformes de la propietat: creació de plans agrícoles per combatre el minifundisme.

Indústria

1. + empreses estrangeres pel salari baix, pocs protests i poca pressió fiscal.
2. + millors infraestructures: carreteres, trucs, no tren, centrals hidroelèctriques.
3. Importació tecnològica i maquinària estrangera.
4. Noves zones industrials: Madrid, València, Sevilla, Alacant.

Sector terciari

1. Comerç: creixement a l'interior i a l'exterior.
2. Turisme: temps, barat. + hosteleria i restauració.
3. Sector financer: bancs estrangers inverteixen a Espanya, perquè el creixement econòmic és elevat, els turistes i els diners enviats pels espanyols de fora. Es van crear molts bancs i caixes.

Aquest creixement va tenir contradiccions estructurals fins a l'actualitat: l'economia depèn de l'exterior; l'agricultura no tenia un projecte coherent i depenia de la demanda; balança comercial negativa.

Creixement demogràfic i canvi social

1960: 4 milions. 1975: 34 milions. Catalunya: 3,9 milions a 5,5 milions. Per la millora econòmica i la caiguda de la mortalitat: + natalitat (bona economia) i + esperança de vida (1970-1976).

Demografia: 1,8 milions van marxar del nord i enviaven diners. Èxode rural: 4 milions; a Catalunya, 1,8 milions. Va provocar el barraquisme.

Canvi social: distribució social segons feina (1960-1975): sector primari 50% → 21%; sector secundari 24% → 38%; sector terciari 25% → 41%. Societat d'estalviadors a consumista. De família extensa tradicional a nuclear.

Millora del nivell cultural

Per dues reformes del franquisme: Llei d'Educació Primària (1945): analfabetisme; escola fins als 12 anys. Llei General d'Ensenyament (1970): estructuració de l'educació en tres etapes: Primària, EGB, BUP, COU. Obligatòria fins als 14 anys. Continguts ideològics, recursos; educació manipulativa, sexista. Moviments feministes.

Oposició franquista

En la segona etapa per repressió i idees estrangeres:

• Estudiants UB: mobilització a Sarrià, sindicat SDEUB.
• Moviment obrer: vagues, protestes il·legals, CCOO.
• Església: Concili Vaticà II, joves sacerdots.
• Militars: joves oficials + democràtics, UMD.
• Moviment veïnal: per més gent, associacions.
• Partits polítics: