Autarquia a Espanya (1939-1959): Causes i Conseqüències

L'Autarquia i els seus efectes (1939-1959)

L'objectiu de la primera etapa del franquisme va ser l'autosuficiència econòmica (autarquia): una política d'aïllament exterior i de substitució del lliure mercat per la intervenció de l'estat en l'economia. Es van establir tres àmbits d'actuació:

1. Reglamentació del comerç exterior

Les importacions i exportacions eren controlades per l'estat. Calia una autorització administrativa per a realitzar-les. Es van limitar al màxim els intercanvis, reduint les importacions als productes considerats imprescindibles. Els resultats van ser:

• Encariment dels productes que s'havien d'importar.
• Escassetat de béns de consum.
• Manca d'abastament que va afectar les primeres matèries.
• El subministrament elèctric va patir restriccions, afectant la producció industrial.

2. Foment de la indústria

L'objectiu era assegurar la independència militar i política del nou estat. Es van dur a terme les següents accions:

A) Lleis i mesures per afavorir la creació d'empreses públiques i la nacionalització d'empreses. Per exemple:

• 1941: Es nacionalitzen totes les companyies de ferrocarrils (RENFE).
• 1945: Es nacionalitza la Companyia Telefònica Nacional d'Espanya (CTNE).

B) Es fomenta el desenvolupament de les indústries de béns d'equipament, que reben ajuda pública.

• 1941: Es funda l'Instituto Nacional de Industria (INI), promotor de la nova política industrial. L'INI impulsa la creació d'un nombre considerable d'empreses públiques. L'estat prioritza les inversions en sectors vinculats als interessos de defensa militar.

Es creen les principals empreses del grup: Iberia, Banco de España, Endesa, Enher, Ensidesa, Seat.

3. Sector agrari

L'estat regula la producció, la comercialització, els preus i el consum de la majoria dels productes. Els baixos preus oficials van provocar una disminució de la producció i una minva de la productivitat per hectàrea.

Racionament i mercat negre

La reglamentació de l'economia autàrquica comportava el control del mercat per part de l'estat. Els productors agrícoles eren obligats a lliurar la producció a un preu de taxa. L'administració era l'encarregada de vendre els productes a un preu regulat.

Resultat: Manca d'abastament d'aliments i racionament dels productes de primera necessitat, distribuïts mitjançant cartilles de racionament. La taxació dels preus dels aliments, per sota del seu valor real, va incentivar que molta gent amagués la producció per vendre-la al mercat negre.

Dures condicions de vida

El nivell de vida va disminuir. El cost de la vida a Barcelona es va multiplicar per 5,4 entre 1937 i 1950, mentre que l'augment dels salaris només es va multiplicar per 2,7. El 1945, la renda per càpita real dels espanyols era un terç de la del 1935, i el poder adquisitiu d'un treballador l'any 1942 era només el 28% del de l'any 1936.

La fam va afectar la població. La precarietat es va fer evident en la manca d'habitatges dignes, provocant un augment del barraquisme als afores de Madrid, Barcelona, València i Bilbao. Algunes zones van utilitzar coves com a habitatge (rellogats).

Van augmentar les malalties (còlera, tifus, tuberculosi...). La fam, el fred i la insalubritat van provocar un augment de la mortalitat. El 1941, la taxa de mortalitat general era del 18,7% i la infantil del 143%. Molts nens patien raquitisme. El creixement vegetatiu va baixar al 0,9%. L'esperança de vida el 1945 era de 47 anys per als homes i 53 anys per a les dones.