L'Autarquia a Espanya (1939-1959)
Objectiu Principal: Autosuficiència Econòmica
La política autàrquica, una política econòmica d'aïllament exterior, va ser implementada a Espanya durant el període franquista. Aquesta política es va caracteritzar per la intervenció de l'Estat en l'economia, allunyant-se del lliure mercat.
Àmbits d'Actuació (Intervencionisme Estatal)
1. Regulació del Comerç Exterior
L'Estat controlava les importacions i exportacions, reduint les primeres. Això va provocar l'encariment de productes importats com el petroli, generant escassetat de béns de consum i restriccions en matèries primeres i subministrament elèctric.
2. Foment de la Indústria
Es va augmentar la indústria militar per assegurar la independència militar, prioritzant les inversions en sectors vinculats a la defensa. Es va impulsar el desenvolupament de les indústries de béns d'equip amb ajuda pública. El 1941 es van crear RENFE i INI.
3. Regulació del Sector Agrari
L'Estat regulava la producció, comercialització, preus i consum de la majoria dels productes agraris.
Conseqüències de la Política Econòmica
L'autarquia va provocar l'estancament econòmic, el col·lapse del comerç exterior, la frenada de les tendències modernitzadores de l'economia espanyola i una creixent diferència amb els nivells de benestar dels països de l'Europa occidental.
Racionament i Mercat Negre
Els productors venien la producció a un preu fixat per l'Administració, que després la venia al consumidor a un preu regulat. Això va generar manca d'abastament generalitzada i racionament de productes de primera necessitat, distribuïts a través de la cartilla de racionament. Molts productors van recórrer al mercat negre, afectant aliments, matèries primeres i productes industrials.
Dures Condicions de Vida
La dècada de 1940 va estar marcada per salaris baixos, escassetat de productes i preus alts, resultant en misèria i fam. La fam, la precarietat i la manca d'habitatges dignes, especialment a les grans ciutats, van provocar el barraquisme (Madrid, Barcelona, València i Bilbao) i l'ocupació de coves. Malalties com la tuberculosi es van propagar. La taxa de mortalitat va arribar al 18,7% i la mortalitat infantil al 143%. El 1945, l'esperança de vida era de 47 anys per als homes i 53 per a les dones. Auxilio Social, una organització de beneficència creada per la Sección Femenina, va jugar un paper important en la distribució d'aliments i l'assistència als més necessitats.