L'autarquia franquista (1939-1959): Economia i aïllament

L'autarquia en la primera etapa del franquisme (1939-1959)

Els objectius principals de la primera etapa del franquisme van ser l'autarquia. Per això, es va fomentar una política econòmica d'aïllament exterior i de substitució del lliure mercat per la intervenció de l'Estat en l'economia. La política autàrquica va tenir tres àmbits d'actuació:

1. La reglamentació del comerç exterior

Les importacions i les exportacions van passar a ser controlades per l'Estat, de tal manera que es pretenia limitar al màxim els intercanvis amb l'exterior, reduint les importacions als productes considerats imprescindibles. El resultat d'aquestes restriccions va ser l'encariment dels productes que l'Estat havia d'importar i l'escassetat de béns de consum.

2. El foment de la indústria

Amb la finalitat d'assegurar la independència militar i política del nou Estat, una sèrie de lleis i mesures van afavorir la creació d'empreses públiques i la nacionalització de sectors considerats indispensables. També es va fomentar el desenvolupament de les indústries de béns d'equipament, que van rebre ajuda pública, fet que va tenir com a conseqüència una despesa pública elevada que va desencadenar efectes inflacionistes importants.

• 1941: Es va crear la RENFE i es va fundar l'INI, que va impulsar la creació d'un gran nombre d'empreses públiques per produir béns que el sector privat no fabricava per manca de rendibilitat.
• 1945: Es va nacionalitzar la CTNE.
• En aquesta primera dècada del franquisme es van crear empreses com Iberia i Endesa.

3. El sector agrari

L'Estat regulava la producció, la comercialització, els preus i el consum de la majoria dels productes. Els baixos preus oficials van provocar un descens de la producció i van fer minvar la productivitat per hectàrea.

Conseqüències de la política autàrquica

El resultat va ser un profund estancament econòmic, caracteritzat pel col·lapse del comerç exterior, el descens de la producció i del consum, i la disminució del nivell de vida de la població. A més, va provocar una frenada de les tendències modernitzadores de l'economia espanyola i va comportar una ampliació de les diferències amb els nivells de benestar dels països de l'Europa occidental.