Autarquia franquista (1939–1959): causes i efectes
Autarquia franquista i els seus efectes (1939–1959)
El franquisme tenia com un dels seus objectius l'autosuficiència econòmica, o autarquia, incrementant l'aïllament econòmic exterior i la substitució del lliure mercat perquè així l'estat pogués participar en l'economia. Aquesta política va actuar en tres grans àmbits:
Àmbits d'actuació de la política autàrquica
Reglamentació del comerç exterior: les importacions i exportacions estaven sota el control de l'estat per limitar els intercanvis amb l'exterior, reduint així les importacions. Això va provocar que els productes importats esdevinguessin més cars i que hi hagués escassetat de béns de consum. També es van veure afectades les matèries primeres i els subministraments elèctrics, disminuint la producció industrial.
Foment de la indústria: per assegurar la independència militar i política de l'estat. Es van desenvolupar les indústries de béns d'equipament, rebent ajudes públiques que van provocar una despesa pública elevada i desencadenar efectes inflacionistes. A continuació es van nacionalitzar les companyies de ferrocarrils i va sorgir la RENFE. També es va fundar l'Institut Nacional d'Indústria (INI), que va impulsar el sorgiment d'empreses públiques que volien produir els béns que el sector privat no podia generar. Es va prioritzar les inversions en sectors de defensa militar.
Sector agrari: es va veure afectat ja que l'estat controlava la producció, el consum, els preus i també el comerç. Es va produir un descens de producció pels baixos preus oficials implementats i la productivitat per hectàrea. Les conseqüències van ser un estancament econòmic, amb col·lapse del comerç exterior, descens del consum i de la producció i disminució de la qualitat de vida de la gent. També va haver-hi una frenada de les tendències modernitzadores. Espanya va trigar 15 anys a recuperar-se, a diferència d'altres llocs.
Impacte sobre les indústries catalanes
L'autarquia va afectar negativament les indústries catalanes especialitzades en la fabricació de béns de consum, que eren un sector no considerat d'interès nacional i no es van beneficiar dels privilegis estatals.
Conclusió: La política autàrquica del franquisme (1939–1959) va promoure la dependència de l'estat en l'activitat econòmica, el proteccionisme i la priorització d'indústries vinculades a la defensa, amb conseqüències negatives sobre la producció, el comerç exterior i la qualitat de vida d'una part important de la població.