L'Autarquia Franquista: Economia, Racionament i Misèria a Espanya
La Política Econòmica de l'Autarquia Franquista
Un dels objectius principals del franquisme era aconseguir l'autosuficiència econòmica, coneguda com a autarquia. Amb aquest objectiu, es va fomentar una política d'aïllament de l'exterior i la substitució del lliure mercat per la intervenció de l'Estat en l'economia.
La política autàrquica va tenir tres grans àmbits d'actuació:
La reglamentació del comerç exterior: L'Estat va regular el comerç exterior, reduint les importacions als productes imprescindibles. Això va provocar l'encariment dels productes importats, una gran escassetat de béns de consum i matèries primeres, i va afectar negativament la producció industrial.
El foment de la indústria: Es va fundar l'Instituto Nacional de Industria (INI) amb l'objectiu de promoure una nova política industrial i la creació d'empreses públiques. Aquestes empreses públiques van generar molts llocs de treball.
La regulació estatal de la comercialització i dels preus: Va afectar sobretot el sector agrari. La baixada de preus dels productes de primera necessitat va provocar una davallada de la producció.
El resultat de la política autàrquica va ser un estancament econòmic profund, caracteritzat pel col·lapse del comerç exterior i una davallada de la producció i el consum. Espanya va trigar molt més que altres països a recuperar-se de la guerra civil.
Racionament, Mercat Negre i Estraperlo
L'economia va estar fortament controlada per l'Estat, especialment el mercat. Els agricultors estaven obligats a lliurar tota la seva producció a un preu regulat. El resultat va ser el desabastiment d'aliments i el racionament dels productes de primera necessitat. Els preus establerts eren baixos, i molts productors van decidir amagar part de la producció per vendre-la al mercat negre i a un preu molt més elevat, fenomen conegut com a estraperlo.
Condicions de Vida i Treball Dures (Anys 40)
Els anys 40 van ser coneguts com els anys de la misèria i la fam. El nivell de vida de la població va disminuir considerablement. En aquestes circumstàncies, la fam va afectar una gran part de la població i va provocar malalties greus, com la tuberculosi.
Així doncs, la taxa de mortalitat es va incrementar, sobretot la infantil. L'esperança de vida se situava en 47 anys per als homes i 53 per a les dones.