Autarquia Franquista: Política Econòmica Postguerra

Política econòmica del franquisme: l'autarquia

Situació econòmica al final de la Guerra Civil

• Enfonsament demogràfic.
• Ruralització de l'economia.
• Escassetat de productes.
• Indústria poc desenvolupada.
• Escassetat de capitals i tecnologia.
• Balança comercial deficitària, comerç exterior escàs.
• Renda per càpita baixa.

Autarquia i intervencionisme estatal

L'autarquia, basada en l'autosuficiència del país, va limitar al màxim la dependència respecte a l'exterior i va substituir el lliure mercat per la intervenció de l'Estat en l'economia. Aquesta política va anar acompanyada d'un fort intervencionisme estatal, caracteritzat per:

1. Reglamentació del comerç exterior

El comerç exterior va passar a ser regulat per l'Estat. Es van encarir els productes que calia importar (com el petroli), provocant una gran escassetat de béns de consum. El desabastament va afectar les matèries primeres.

2. Foment de la indústria nacional

L'objectiu era assegurar la independència militar i política del nou Estat. Es va afavorir la creació d'empreses públiques i es van nacionalitzar sectors considerats indispensables. El 1941 es van nacionalitzar els ferrocarrils (RENFE) i el 1945 la Companyia Telefònica Nacional d'Espanya. El 1941 es va fundar l'INI (Institut Nacional d'Indústria). Es van crear empreses com Iberia, Endesa, Seat, etc.

3. Regulació estatal de la comercialització i els preus

En el sector agrari es regulava la producció, la comercialització, els preus i el consum de la majoria dels productes. Els baixos preus van provocar un descens de la producció. Es limitava el nombre de bancs i sucursals, afavorint un monopoli financer del país. El sistema fiscal era ineficaç i gairebé inexistent. Es va recórrer a l'emissió de Deute Públic per finançar les despeses, provocant una alta inflació.

Racionament i mercat negre

L'Estat controlava el mercat. Els productors agrícoles lliuraven la producció a un preu taxat i l'administració venia els productes a un preu regulat. El resultat va ser un desabastament generalitzat d'aliments i el racionament dels productes de primera necessitat, que es distribuïen per mitjà d'una cartilla de racionament. Molts productors preferien amagar la producció per vendre-la al mercat negre a canvi de guanys més elevats. El mercat negre afectava aliments, matèries primeres i productes industrials. Els preus al mercat negre eren tres o quatre vegades superiors als oficials (estraperlo). Aquest sistema funcionava gràcies a la tolerància i la corrupció de les autoritats.

Conseqüències socials de l'autarquia

El nivell de vida de la població va disminuir com a conseqüència de la inflació, els sous baixos i l'escassetat de productes. Això va provocar misèria i fam. Molts treballadors feien jornades de 12 o 14 hores o tenien més d'una feina. La fam va afectar una part significativa de la població. Van tornar malalties com el còlera, el tifus i la tuberculosi. L'esperança de vida era de 47 anys per als homes i 53 per a les dones. La precarietat era evident per la manca d'habitatges dignes i l'augment del barraquisme.