Autarquia, Repressió i Institucionalització del Règim
Consolidació del Franquisme (1939-1951)
Davant la necessitat d’un canvi d’imatge, quan Alemanya perd la Segona Guerra Mundial (1945), Espanya entén que, si vol continuar, ha de separar-se de l'estètica feixista. El règim es defineix com a catòlic, conservador i anticomunista, amb la voluntat d'evolucionar cap a una monarquia. Es produeix una marginalització del falangisme més radical (s'elimina la salutació feixista), tot i que el sistema manté aspectes totalitaris malgrat les condemnes internacionals i el boicot diplomàtic.
Anys de Boicot Internacional (1945-1947)
Durant la postguerra mundial, Espanya pateix un fort aïllament i rebuig internacional. L'ONU condemna el règim de Franco, França tanca les fronteres amb l'Estat espanyol i es retiren els ambaixadors de Madrid (1946). Tanmateix, Franco es vol perpetuar en el poder i utilitza la condemna internacional com una maniobra estratègica per desprestigiar el país i alimentar la por a una nova guerra civil. Espanya no va rebre ajudes (exclosa del Pla Marshall) i no se li va permetre l'entrada a l'OTAN.
La Guerra Freda salva el Franquisme
L'any 1947, la divisió del món en dos blocs antagònics (URSS vs. USA) marca el començament de la Guerra Freda. Els Estats Units buscaven aliats contra el comunisme i, per aquest motiu, van acabar acceptant el règim de Franco. USA no va imposar noves sancions i va pressionar l'ONU per suavitzar la seva postura.
Institucionalització del Règim
Es van promulgar les Lleis Fonamentals per dotar el sistema d'una aparença de legalitat periòdica:
- Fuero del Trabajo
- Ley Constitutiva de las Cortes
- Fuero de los Españoles
- Ley del Referéndum Nacional
- Ley de Sucesión
Amb la Ley Orgánica de 1966, només podien votar els caps de família. Es designaven alcaldes i procuradors mitjançant la denominada Democràcia Orgànica. A cada província hi havia un governador militar i es van crear els sindicats verticals controlats per la CNS, que depenien d'un secretari general amb rang de ministre, qui decidia la participació d'empresaris i treballadors.
Política Econòmica de l'Autarquia
El règim va apostar per l'autosuficiència mitjançant:
- Reglamentació del comerç exterior: Reducció d'importacions, encarint els productes estrangers.
- Foment de la indústria: Per assolir la independència militar i política, es va crear l'Instituto Nacional de la Industria (INI) el 1941 i l'empresa SEAT el 1951.
- Regulació estatal: Control de la comercialització i dels preus dels productes de primera necessitat.
Aquesta política va provocar un estancament econòmic i una davallada dràstica del nivell de vida.
Racionament, Mercat Negre i Estraperlo
Amb un mercat controlat per l'Estat, es va imposar el racionament dels aliments (cartilla de racionament, 1939-1952). Molts productors amagaven part de la producció per vendre-la al mercat negre a preus fins a quatre vegades superiors als oficials, pràctica coneguda com a estraperlo.
Condicions de Vida i Treball Dures
La postguerra es va caracteritzar per salaris baixos, preus alts i escassetat de productes (inflació superior al 700%). La població patia gana i malalties com la tuberculosi. La mortalitat infantil va augmentar i l'esperança de vida es va situar en 47 anys per als homes i 53 per a les dones. El problema de l'habitatge era greu, amb un augment del barraquisme i persones vivint en coves.
El Franquisme a Catalunya
El règim va tenir característiques especials a Catalunya, considerada zona hostil. El 5 d'abril de 1938 es va abolir l'Estatut, posant fi a l'autogovern. Tot i que una part de la població (terratinents i propietaris de fàbriques) donava suport al règim, la militància catalana a la Falange era escassa. Els càrrecs polítics, governadors civils i generals eren majoritàriament forans (de 44 governadors, només 3 eren catalans).
Persecució dels Vençuts i Identitat Catalana
La repressió va ser brutal: 3.500 catalans executats (incloent-hi Lluís Companys i Joan Peiró, capturats pels nazis a França). El 1939, uns 78.000 catalans van ser sotmesos a tribunals de guerra. Es va produir una depuració massiva de treballadors de l'administració pública i confiscació de propietats.
Pel que fa a la repressió de la identitat, es va imposar el castellà com a única llengua oficial. L'ús del català o l'exhibició de símbols (banderes, himnes) era considerat un delicte. Es va prohibir el català a llibres, ràdio, música i teatre, fet que va generar una reacció cultural i cívica de resistència per mantenir viva la llengua i la cultura catalanes.