Inici / Apunts / Biologia /

Autoimmunitat i Malalties Relacionades: Comprensió i Tractament

Biologia5,87 KB

Autoimmunitat

Alteració en el reconeixement del propi per part del sistema immunitari (S.I.). Exemples: diabetis juvenil, esclerosi múltiple, artritis reumatoide.

Tipus de malalties autoimmunes

  • A. Malalties autoimmunes (errors del S.I.)
  • B. Hipersensibilitat (excés del S.I.)
  • C. Fenòmens de rebuig (inconvenients del S.I.)
  • D. Immunodeficiències (defectes del S.I.)

Malalties autoimmunes

Provocades per un error del S.I. en reconèixer com estranya una estructura pròpia: autoantígens.

  • Incidència: 5%
  • MP cèl·lules
  • MHC propi

Si són defectuoses:

  1. Escullen fragments del patogen similar (mimetisme molecular)
  2. Presentació als limfòcits T
  3. Incapacitat de distingir entre propi i estrany

Exemples: esclerosi múltiple, diabetis, lupus, artritis reumatoide, ...

Hipersensibilitat

Respostes immunitàries adaptatives que desenvolupen alguns individus enfront d’antígens externs innocus (al·lèrgens).

  • Incidència d’al·lèrgies: >15%
  • Poden entrar per:
    • a) Via respiratòria: pol·len, àcars
    • b) Via digestiva: aliments
    • c) Via cutània: productes químics, picades

Tipus d'hipersensibilitat

  1. Hipersensibilitat immediata: efectes en minuts
  2. Hipersensibilitat retardada: efectes en hores o dies

Tractaments: prevenció de l’al·lergen, antihistamínics.

Hipersensibilitat immediata

Dues fases:

  1. Fase sensibilitzadora: primer contacte amb l’al·lergen - asimptomàtica.
  2. Fase efectora: segon contacte amb l’al·lergen.

Hipersensibilitat retardada

Després d’hores o dies de la segona exposició amb l’al·lergen:

  1. Secreció d’interleucines i interferó γ (limfòcits T)
  2. Activació de macròfags, atracció de monòcits i neutròfils
  3. Formació de nòduls (conjunt de macròfags), enzims hidrolítics, destrucció de teixits

SIDA

Malaltia produïda pel VIH (Virus de la Immunodeficiència Humana):

  • Retrovirus amb doble molècula de RNA + transcriptasa inversa
  • Lentivirus: desenvolupa infeccions molt lentes
  • Virus complex: embolcall extern amb proteïnes GP120
  • Ataquen a limfòcits CD4 (reconeixement de proteïnes d'embolcall)

Modalitats del VIH

  1. VIH-1: comuna, efectes més virulents
  2. VIH-2: Àfrica occidental, menys virulent

Persones amb anticossos però asimptomàtiques són seropositives. Primers casos detectats en homosexuals (1981, Los Àngeles).

  • Pneumònia
  • Sarcoma de Kaposi (càncer cutani)
  • Baix nivell de limfòcits T col·laboradors

2/3 parts a Àfrica Subsahariana (origen: mutacions SIV).

Procés d’infecció del VIH

  1. Entrada de VIH (vies de transmissió i contagi) i arribada a la sang
  2. Proteïnes GP120 del VIH reconeixen proteïnes CD4 (limfòcits T)
  3. Cicle víric: lític o lisogènic
  4. Desencadenament de la resposta immunològica contra limfòcits T infectats (anticossos)
  5. Algunes cèl·lules no són atacades, replicació vírica continua
  6. Baixada de defenses, infeccions microbianes i/o tumors (simptomatologia) que et porta a la mort

Vies de transmissió i contagi del VIH

  • Escassa supervivència fora de l’organisme
  • Sensible a altes temperatures (>60 ºC)
  • Tres vies de contagi o transmissió:

Fases de la infecció

  1. Fase d’incubació: 1-6 setmanes, asimptomàtica
  2. Fase d’infecció aguda: 2 setmanes, símptomes (gripals)
  3. Fase asimptomàtica: producció d’anticossos
  4. Fase simptomàtica: S.I. deteriorat (mortalitat 95%, després de 3 anys)

Diagnòstic i tractament

Mètodes:

  • Directes:
    • a) Western Blot: proteïnes
    • b) PCR: RNA
  • Indirectes:
    • c) ELISA: anticossos

Tractament:

  • No hi ha cura
  • Fàrmacs que frenen el procés i allarguen la supervivència
  • Antiretrovirals: inhibeixen complexos enzimàtics del virus

Càncer

Proliferació incontrolada de cèl·lules anormals amb capacitat d'envair altres òrgans.

Altres conceptes

  • Tumor: grup de cèl·lules anormals que alteren i danyen part d’un teixit. Pot ser:
    • a) Benigne: grup de cèl·lules localitzades en un òrgan
    • b) Maligne: grup de cèl·lules amb creixement incontrolat i capacitat d’envair altres òrgans (càncer)
  • Metàstasi: cèl·lules anormals que emigren via sanguínia a altres òrgans, originant nous tumors

Causes del càncer

  1. Agents cancerígens: físics o químics
  2. Infeccions víriques: expressió d’oncogens

Conseqüències

  • A. Divisió cel·lular incontrolada
  • B. Activitat bioquímica alterada
  • C. Anomalia cromosòmica (aneuploïdia)
  • D. Antígens tumorals, resposta immunitària ineficaç

Diagnòstic i tractament del càncer

  • Anàlisis concretes en edats determinades (mama, pròstata, ...)
  • Mètodes preventius d’agents carcinògens
  • Cirurgia (no metàstasi)
  • Si hi ha metàstasi:
    • a) Radioteràpia: radiacions ionitzants localment sobre el teixit o zona afectada maten cèl·lules malignes
    • b) Quimioteràpia: productes químics que maten o impedeixen el creixement de cèl·lules (inespecífic)

Descarregar

PDF Word HTML