Estat Autonòmic: Principis i Competències
Principis Constitucionals de l'Estat Autonòmic
La doctrina ha identificat tres grans principis en l'organització territorial de l'Estat:
- Unitat de l'Estat en el seu conjunt.
- Autonomia de les comunitats i regions.
- Principi dispositiu o de voluntarietat.
El Principi Dispositiu
Aquest principi implica que la Constitució Espanyola (CE) no configura l'Estat autonòmic, ni crea les Comunitats Autònomes (CCAA), ni les delimita territorialment. Tampoc especifica quines són les nacionalitats i regions, ni quins territoris geogràfics comprenen.
- La CE estableix un marc de regles generals perquè aquestes decisions s'adoptin, segons un procediment, pels propis territoris que aspiren a convertir-se en CCAA.
- La CE estableix uns procediments perquè uns territoris expressin la voluntat d'autogovern i iniciïn un procés d'elaboració d'un Estatut per convertir-se en una CCAA.
- Això és el principi dispositiu, que permet l'accés voluntari a la condició de CCAA i a l'assumpció voluntària de les competències.
Sistema de Distribució de Competències
La distribució de la titularitat de les competències assumides per les CCAA ofereix diverses modalitats:
Competències Exclusives
Atribució de totes les competències sobre una matèria (potestat legislativa, reglamentària, d'execució i gestió de serveis). Exemples: agricultura, turisme, assistència social, caça i pesca, comerç, cultura, indústria, urbanisme, ferrocarrils, ports, museus (art. 110 EAC 2006).
Competències Compartides
Atribució de les competències normatives (reglamentària), mentre que la potestat legislativa no es traspassa. Exemples: legislació laboral, mercantil, penitenciària, propietat intel·lectual (art. 112 EAC 2006).
Competències Concurrents
Atribució simultània de competències a l'Estat i a les CCAA, de manera que tots dos poden intervenir normativament sobre la matèria. Exemples: educació, règim local, sanitat, crèdit i caixes d'estalvi, administració pública, medi ambient, mitjans de comunicació, ordenació de l'economia (art. 111 EAC 2006).
Funcions del Parlament de Catalunya i Procediment Legislatiu
En alguns casos, la potestat legislativa correspon a l'Estat en la seva totalitat i la potestat reglamentària a la CCAA (per exemple, en les competències sobre la propietat intel·lectual i industrial, laboral, mercantil, que estan dividides segons l'art. 149.1.9 de la CE).
En altres casos, la CCAA exerceix les potestats legislativa i reglamentària d'acord amb les bases o legislació bàsica de l'Estat. La dificultat rau a determinar quines són aquestes normes bàsiques. Per això, han de ser en forma de lleis i formulades de manera explícita o deduïble. Així, les Corts han de determinar en les noves lleis el que és bàsic amb la major exactitud per tal que no existeixin dubtes sobre l'àmbit de competència legislativa que correspon a les CCAA. Davant d'una discrepància sobre el que és bàsic, intervindrà el Tribunal Constitucional.