Avantguardes Artístiques S.XX: Context i Postimpressionisme

Avantguardes

L'art pour l'art

"L'única bellesa que hi pot haver es troba en allò que no pot ser utilitzat per a cap cosa, i tot el que és útil, és lleig" (T. Gautier). Aquest concepte defensa la independència de l'art i l'art com a expressió cultural autònoma.

Avantguardes de la primera meitat del segle XX

Es caracteritzen per una dualitat: d'una banda, la dimensió social i la vinculació entre estètica i societat; de l'altra, la preocupació per la forma i la independència o autonomia de l'art. Aquesta darrera perspectiva suggereix que la revolució social, si s'aconsegueix, serà a partir de la revolució formal. Aquests són dos pols que sovint es complementen i convergeixen.

La narrativa historiogràfica tradicional va tendir a dividir els corrents artístics en purament formals o de reflexió social, la qual cosa representa una simplificació. Tot i això, és cert que hi ha corrents que s'apropen més a un pol que a l'altre.

Avantguardes clàssiques

També s'ha parlat d'avantguardes clàssiques, on l'element ideològic està present de manera molt concreta i evident. Per exemple:

• El Futurisme en relació amb el feixisme italià.
• El Constructivisme i el Surrealisme lligats amb el socialisme i el marxisme.
• El Dadaisme amb l'anticapitalisme.

La resta de corrents també aspiraven a canviar la societat, però des d'altres punts de vista.

Fil conductor de les avantguardes

El fil conductor de totes les avantguardes és aconseguir la regeneració de la societat a partir de la pràctica artística.

Marc històric de les principals avantguardes

• 1905: Fauvisme (França), Expressionisme (Alemanya)
• 1907: Cubisme (França)
• 1909: Futurisme (Itàlia)
• 1914: Suprematisme (Rússia)
• 1916: Dadaisme
• 1919: Constructivisme (Rússia)
• 1924: Surrealisme (Europa i Amèrica)

Context: La Modernitat

La Modernitat representa un canvi històric sense precedents sorgit a Occident per un seguit de circumstàncies: el Renaixement, l'Humanisme i la Reforma i, posteriorment, la Il·lustració, fins a arribar a les avantguardes. Aquest nou mode de vida està marcat per:

• 1) El desenvolupament de la ciència i la tècnica amb els seus grans descobriments i invents.
• 2) La transició de la societat agrària a la industrial, del treball artesanal al mecanitzat, de la vida comunitària a l'individualisme, de la producció feudal a la capitalista.
• 3) El perfeccionament de les comunicacions, que va comportar l'explotació i la conquesta del planeta, el sorgiment del mercat mundial, les onades migratòries, el creixement urbà, l'intercanvi de cultures i, com a conseqüència, un sentit de la unitat del gènere humà i de la universalitat de la història.

Postimpressionisme

Tendències de fi de segle

Abans, l'art es concebia com a representació o descripció d'un món extern objectiu, ja fos natural o social. Amb el Postimpressionisme, l'art esdevé expressió de la subjectivitat de l'artista o de les seves respostes emocionals vers l'experiència del món, en un context d'època caracteritzat per la incertesa i les noves recerques.

La revolució artística que culminaria amb les avantguardes s'estava forjant des del Romanticisme. Tanmateix, va ser el moviment impressionista el que va assolir el potencial dissolvent que portava implícit. Això significa que es va plantejar una alternativa a la concepció espacial del Renaixement, basada en aquell "cub escenogràfic" de la perspectiva on tots els objectes quedaven enquadrats en un mateix decorat i relacionats entre si per un mateix punt de vista.

Resultat de l'Impressionisme: va trencar amb l'espai perspectiu tradicional i amb la línia de fuga. A partir d'aquí:

• 1) Es decanten els elements plàstics de l'experiència impressionista amb una projecció de futur.
• 2) A través d'aquests elements, comença a construir-se un nou vocabulari pictòric.

De l'Impressionisme, el Postimpressionisme hereta: colors vius, aplicació compacta de la pintura, pinzellades distingibles i temes reals i contemporanis. La novetat del Postimpressionisme rau en el fet que els artistes van afegir emoció i una major càrrega expressiva a la seva pintura.