Avantguardes: Cubisme, Futurisme, Dadaisme i Surrealisme

Les Avantguardes

Reben el nom d'avantguardes els moviments culturals europeus que, en el primer terç del segle XX, trenquen amb la cultura precedent i, moguts per un desig de renovació, experimenten noves formes d'expressió. Estaven influïdes per la crisi de valors produïda per la Primera Guerra Mundial i per la voluntat d'oposar-se als models de comportament burgesos.

Els Moviments Avantguardistes

• Cubisme: Elabora una obra artística a partir dels diversos elements que formen la realitat, després de descompondre'ls i desordenar-los. El cal·ligrama i el salt de falla també són recursos literaris del cubisme.
• Futurisme: Valora el progrés industrial i la nova tecnologia, amb la voluntat de crear un món nou trencant el passat. Se senten atrets per les màquines. En literatura, suprimeixen els signes de puntuació i usen majúscules i minúscules a l'atzar.
• Dadaisme: Apareix a Suïssa com una radicalització del cubisme i el futurisme. Promouen allò que hi ha d'absurd, primitiu i espontani en la realitat. L'atzar és cabdal a l'hora d'expressar-se artísticament.
• Surrealisme: Es basa en l'exploració dels elements del subconscient, del somni i de la imaginació. Està molt relacionat amb la psicoanàlisi de Sigmund Freud. Comprèn sobretot la poesia i la pintura.

La Poesia Avantguardista

La poesia avantguardista fa seu l'esperit de revolta i crítica dels artistes i intel·lectuals enfront d'una societat que volen superar i d'una cultura amb la qual volen trencar. Hi predominen dos temes:

• La tecnologia i les innovacions: Les primeres avantguardes es van interessar per les noves màquines de la societat industrial, així com per elements innovadors de l'època, com els esports.
• El món del somni i de l'absurd: Un altre dels temes que va captivar els avantguardistes va ser el món dels somnis i del subconscient, un camp temàtic nou i inesgotable per a la creació literària. Va néixer el surrealisme.

Les tècniques avantguardistes en poesia són:

• El cal·ligrama: Es tracta d'una composició poètica que expressa de manera plàstica el tema tractat en el poema. Va ser popularitzat pel poeta francès Apollinaire.
• El salt de falla: Són els talls de versos que formen un esglaó en el poema.
• El collage: Consisteix a incorporar en el text elements que semblen enganxats.
• Les paraules en llibertat: Són paraules col·locades en el text de forma inusual.

Joan Salvat-Papasseit

Va néixer a Barcelona. Quedà orfe de pare ben prompte i va haver de treballar al port de Barcelona. Va ser un agitador cultural i va fundar tres revistes. Influït sobretot pel cubisme i el futurisme, va escriure llibres de poemes, com L'irradiador del port i les gavines, radical i avantguardista, i d'altres de més intimistes i quotidians, com El poema de la rosa als llavis, de tema amorós. En la seva poesia hi observem elements avantguardistes com els salts de falla i la presència de màquines modernes. Alhora, hi tracta temes més tradicionals com l'amorós; els següents versos d'El poema de la rosa als llavis en són un exemple.

Josep Vicenç Foix

Va néixer el 1893 a Barcelona. Es va interessar pels autors clàssics de la literatura, així com pels autors grecollatins. Més endavant, també el van atraure les avantguardes. En l'obra de J.V. Foix predominen les formes clàssiques, però sovint els continguts són innovadors: és el cas de Sol, i de dol, en què barreja tradició i modernitat. També va escriure prosa poètica amb nombrosos elements avantguardistes, per exemple, KRTU i Cròniques de l'ultrason. L'estació fou la seva última obra.