Avantguardes literàries: Dadaisme, Futurisme i Surrealisme

Dadaisme: La revolta contra la societat i la tradició

El Dadaisme va més enllà que el Futurisme. Va sorgir en plena Primera Guerra Mundial l’any 1916 com a resposta contra la societat que l’havia provocada. Els precursors del moviment van ser Tristan Tzara i Francis Picabia. Aquest últim va fundar la revista “391”, portaveu del dadaisme a Catalunya.

Exigien la destrucció absoluta dels mitjans d’expressió tradicionals que havien encaminat l’ésser humà cap a la seva pròpia mort i defensaven una expressió totalment espontània. Participaven d’un esperit rebel que propugnava l’autonomia del jo creador i un desig d’alliberament mental.

Futurisme: L'exaltació de la velocitat i la màquina

L’any 1909, Filippo Tommaso Marinetti va publicar el manifest fundacional del Futurisme, on proclamava l’èxit de l’atzar per damunt de l’intel·lecte. Aquest atzar s’havia de plasmar literàriament amb:

• La destrucció de la sintaxi.
• La imaginació sense fils conductors racionals.
• Les paraules en llibertat, sense signes de puntuació que les limitessin.

Propugnava com a font d’inspiració artística el perill, l’audàcia, l’esport, l’heroisme, la violència física i verbal, la guerra, la velocitat i la màquina. Rebutjava el sentimentalisme, l’art tradicional, l’academicisme, i els museus i les biblioteques, que considerava cementiris de l’art. Tot havia de reflectir el món modern i canviant: en definitiva, el futur.

Surrealisme: La recerca de la superrealitat

El Surrealisme va ser producte del Dadaisme. André Breton va publicar el manifest fundacional del surrealisme el 1924. Va crear una nova teoria estètica: la literatura, alliberada dels entrebancs del bon gust i de la lògica. Defensaven la llibertat total fent ús de l’escriptura automàtica i del collage.

Segons André Breton, si l’ésser humà està atent al seu inconscient i als seus somnis, descobrirà en ell la dimensió de la realitat, de la qual la imaginació és part integrant i forma la superrealitat. Per arribar a la superrealitat són necessàries unes experiències privilegiades:

• L’amor.
• El somni.
• La descoberta de la vida urbana.

Tècnica surrealista (J.V. Foix)

• Ús de l’escriptura automàtica.
• Associació de paraules i imatges.
• Defensa de la distorsió al·lucinatòria o onírica.
• Ús d’al·literacions i anàfores.
• Expressió mitjançant polaritats antagòniques: vell-nou, vida-mort, etc.