Bacteris i Algues: Característiques i Reproducció

Relació: Motilitat i Quimiotaxi

Moviment cap a atraients químics o nutrients (quimiotaxi+) i allunyament davant compostos nocius (quimiotaxi -). Presència de quimioreceptors a l’espai periplasmàtic o membrana plasmàtica.

Espores Bacterianes

Estructura latent de gran resistència a l’estrès ambiental. Poden ser viables fins a 100.000 anys. Reducció del metabolisme i formació de coberta protectora al voltant del DNA (endòspora). Quan s’allibera l’endòspora de la resta de la cèl·lula s’anomena exòspora. Germinen quan les condicions són òptimes.

Reproducció Bacteriana

Bipartició o fissió binària, fases del creixement, parasexualitat:

• Intercanvi d’informació genètica amb altres bacteris de la mateixa o diferent espècie.
• No impliquen tot el material genètic.
• Generen un augment de la variabilitat genètica dels bacteris i resistència als antibiòtics.

3 mecanismes:

• Conjugació: Un bacteri donador transmet un fragment de DNA (plasmidi) a un bacteri receptor a través d’un pèl sexual.
• Transducció: Intercanvi de material genètic accidental mitjançant un agent transmissor que sol ser un virus. El virus, per error, transporta fragments de DNA de l’últim bacteri parasitat.
• Transformació: Un bacteri introdueix al seu interior fragments de DNA que estaven lliures en el medi, possiblement per lisi (trencament) d’altres bacteris. Explica la variabilitat genètica entre espècies diferents de bacteris. Permet propagar la resistència als antibiòtics.

Algues Microscòpiques

• Pertanyen al regne dels Protists.
• Unicel·lulars o pluricel·lulars.
• Fotosintètics: cloroplasts amb clorofil·la (verd), xantofil·la (groc) o carotenoides (vermell).
• Principalment en medi aquàtic (dolç o salat). Formen el fitoplàncton (base de la cadena alimentària).

Euglenoides o Euglenòfits

• Unicel·lulars i amb un flagel al davant.
• Autòtrofs o heteròtrofs.
• Sense paret cel·lular però amb capa membranosa externa que recobreix la membrana plasmàtica.
• En aigües dolces, llocs humits o a l’interior d’invertebrats (heteròtrofs).

L’estigma presenta un pigment que capta la llum i permet la fototaxi. La llum serveix d’estímul per a la contracció vacuolar, permetent el moviment del flagel.

Diatomees

• Unicel·lulars i sense flagels.
• Autòtrofs, formen part del fitoplàncton.
• Paret cel·lular de sílice formada per dues peces o frústuls. Capsa ornamentada.
• En aigües dolces i marines. Gran aportació d’oxigen.