Barroc: arquitectura i escultura (segles XVII–XVIII)

Introducció al barroc

Intr: Estils dels segles XVII i XVIII. També existeix com a adjectiu i, a vegades, porta una càrrega pejorativa, perquè la historiografia el va mal considerar. A Europa té diverses escoles i arriba fins a Amèrica. És un art religiós (Contrareforma) i aristocràtic i popular (monarquia absoluta). Es considera art clàssic (elements clàssics) però no del tot per l'equilibri. És un art més emocional que racional, que apel·la als sentits.

Arquitectura

Característiques generals: Efectisme i teatralitat. Ús de jocs de llum i perspectives, arquitectures imaginatives, ordres gegants, simulació de riquesa revestint materials pobres, monuments, importància dels jardins. Estàtues i balustrades coronen les façanes. Balcons. Una característica important és el dinamisme i el moviment: ús de columnes salomòniques, plantes i façanes corbes, el·líptiques o amb moviment, diferents eixos i composicions. Enriquiment decoratiu i exuberància ornamental.

Itàlia i exemples

Itàlia (Bernini, Borromini, Guarini, Juvarra, Longhena):

• Bernini: Plaça de Sant Pere, baldaquí.
• Borromini: San Carlo alle Quattro Fontane, Sant'Ivo alla Sapienza.
• Guarini, Juvarra, Longhena: altres exemples destacats de l'arquitectura barroca italiana.

França i Regne Unit

• França: Arquitectura de palaus amb referents clàssics —Mansart (Versalles); Perrault (Louvre).
• Regne Unit: Complexitat clàssica —Wren (Saint Paul).

Alemanya, Àustria i Espanya

• Alemanya / Àustria: Fischer von Erlach (ex.: Karlskirche / Sant Carles).
• Espanya: Riquesa ornamental exterior. No hi ha façanes ondulades ni plantes en moviment; és més ornamental que estructural. En certa mesura influenciat per Juan de Herrera (ús de capitells). Nova tipologia: plaça major — per exemple Madrid i Salamanca.

Xifres i obres puntuals: Xurriguera (retaule de Sant Esteve de Salamanca). P. Ribera: Pont de Toledo.

Narciso Tomé: "El Transparente" de Toledo. Influència italiana amb els Borbons als palaus.

Escultura

Característiques: Gran moviment, expressió, dramatisme amb estats d'ànim, teatralitat amb escenografies i efectes especials (tot això com a propaganda de la Contrareforma). No hi ha tanta escultura funerària. Pot arribar al realisme.

Artistes i obres destacades

• Bernini: mestre de les textures; fa escultura amb desequilibri i contorsions, i juga amb la llum — per exemple, Apolo i Dafne.
• França (Houdon, Girardon, Puget): escultura per als més poderosos, retrats i temes mitològics.
• Espanya: escultura religiosa, escultura exenta, no hi ha temes mitològics ni exaltació dels poderosos; gran realisme. Destaquen les classes d'imatgeria (talla de fusta policromada de tema religiós).

Escuela castellana: Gregorio Hernández — abandona el pa d'or daurat per buscar el realisme; obres com la Immaculada Concepció.

Escuela andalusa: Més clàssica, es troba pa d'or. Martínez Montañés: Cristo de la Clemencia. Alonso Cano: immaculades i obres religioses. Pedro de Mena: realista, expressa estats d'ànim — per exemple, Sant Francesc d'Assís.

Nota: s'han mantingut noms i referències originals, corregint l'ortografia, la puntuació i les majúscules per a una lectura clara i coherent. S'ha dinamitzat el text amb llistes i èmfasi quan era necessari per a la seva millor comprensió i optimització SEO.