El Barroc i la Il·lustració: Literatura, Cultura i Repressió a Catalunya (S. XVII-XVIII)

El Barroc i la Il·lustració: Canvis Culturals i Literaris (S. XVII-XVIII)

El Barroc: Crisi, Teocentrisme i Exageració Formal

Les idees de reforma religiosa d'Erasme de Rotterdam (església protestant) desencadenen guerres amb els catòlics (que feren una reforma teològica i doctrinal) que canvia la cultura del segle XVII. La societat retorna a un pensament teocèntric:

• La vida és un lloc de pas que no val res i ens prepara l'ànima per al judici diví.
• Els béns són caducs i la mort ens duu a la salvació o a la condemnació.

Aquesta època es caracteritza per una visió pessimista, severitat i exageració. Les obres mostren una gran inquietud espiritual, i l'humor esdevé més atrevit.

Recursos de la Literatura Formal Barroca

La literatura formal utilitza recursos complexos per distorsionar la realitat:

• Antítesis i paradoxes.
• Hipèrboles i exageració.
• Complexitat oracional.
• Distorsió de realitats.

La Prosa i la Repressió Lingüística al Barroc

La prosa deixa constància de fets contemporanis i passats. Un exemple destacat és Pere Joan Portcar amb Coses esdevingudes en la ciutat i regne de València.

Decadència Política i Lingüística

Amb l'arribada dels Borbons, es produeix una forta repressió:

• Els Borbons prohibiren i perseguiren la nostra llengua.
• Els decrets forals foren substituïts per les lleis de Castella.
• Es perd l'ús del català en la justícia, l'administració pública i l'ensenyament.

Tot i això, la política econòmica afavorí la recuperació de la burgesia, que fou la protagonista de les societats econòmiques del país.

La Il·lustració (Segle XVIII): Racionalisme i Progrés

El segle XVIII es caracteritza per les idees racionalistes, l'avanç científic i el progrés de la humanitat, amb l'objectiu d'assolir la felicitat. Les idees centrals són la confiança en la capacitat humana i la recerca d'un món ideal, impulsant reformes polítiques i econòmiques. La literatura d'aquesta època és principalment didàctica i assagística.

Gèneres Literaris de la Il·lustració

Poesia

• Neoclàssica: Idees il·lustrades, didàctiques i erudites. Defugen el món dels sentiments.
• Preromàntica: Finals del segle XVIII. Poesia intimista, subjectiva i sentimental.

Prosa i Teatre

• Prosa: Fou escassa a causa de la prohibició de la llengua. Els il·lustrats negligiren la producció literària i es preocuparen per la història, la filosofia, etc. Elaboraren tractats gramaticals, ja que la llengua tenia un interès gairebé arqueològic.
• Teatre: Fidel a temes històrics, religiosos i mitològics, amb una clara funció didàctica i moral.

La Vitalitat de la Literatura Popular Catalana

Malgrat la marginació editorial, el català era la llengua d'ús majoritari. Fou una època rica en literatura popular, que tenia una gran vitalitat. Les seves característiques principals eren:

• Autor anònim.
• Transmissió oral.
• Llenguatge popular.
• Difusió escrita o manuscrita.
• Ús de recursos repetitius.

Literatura de Canya i Cordill

Aquestes eren obres breus que s'acostaven a un públic analfabet. Eren romanços i corrandes de lladres i bandolers. Alguns exemples destacats són el Cant de la Sibil·la i el Misteri d'Elx.