El Barroc, Neoclassicisme, Il·lustració i Renaixença a Catalunya
El Barroc a Catalunya
El Barroc és una estètica que tradueix una crisi intensa de valors que es reflecteix en tot el món polític, espiritual i social europeu del segle XVII. La decepció és gran i hi ha una necessitat d’evadir-se de la realitat. Dues guerres, la de Successió (1705) i la dels Segadors (1640), deixen el país en una situació d’inferioritat dins de la monarquia espanyola. El Barroc accentua els mecanismes del contrast, de l’antítesi i la paradoxa.
El tema de la mort és freqüent en les obres barroques. La insistència en la reflexió sobre la mort és un interès bàsic pel pas del temps, la fugacitat i, finalment, pels efectes de la destrucció.
El Neoclassicisme a França
El Neoclassicisme neix a França en el darrer terç del segle XVII. Comporta el retorn a les normes clàssiques que proclamen la reincorporació en les obres de personatges capaços de fer gestos heroics. Pel que fa a la tragèdia neoclàssica, té un representant modèlic en Racine, que segueix les anomenades tres unitats (acció, lloc i temps).
La Il·lustració a Catalunya
A les terres catalanes registrem influències de la sensibilitat il·lustrada, però de cap manera un procés sòlid i definit d'instal·lació d'aquesta ideologia. La Il·lustració entronitza la raó com a factor fonamental del pensament teòric i pràctic. L'època de l'Enciclopedisme i de les llums comporta un desenvolupament en el camp de les idees.
El Segle XIX i el Romanticisme
Una situació històrica de canvis: després de la Revolució Francesa (1789) i la caiguda de l'Antic Règim aristocràtic, es crea un clima de desconcert i inseguretat que es manifesta en el moviment cultural del Romanticisme. La literatura romàntica es converteix en una creació d'alt nivell i d'impacte perdurable.
La Renaixença Catalana
La Renaixença és un moviment de recuperació i definició de la identitat catalana que té els seus primers símptomes en plena Il·lustració del segle XVIII.
Els Primers Temps de la Impremta
Es situa en l'edat moderna, que va del Renaixement fins a finals del segle XVIII. La impremta es consolida i comença a haver-hi tallers que funcionen com a veritables negocis, tot i que l'edició demana inversions considerables perquè el paper és car. Les terres catalanes tenen una certa debilitat que comportarà la dependència de la producció de ciutats com Lió o Venècia.