Bases de Manresa i Memorial de Greuges: el catalanisme polític
Bases de Manresa: es tracta d’un document de font primària, de contingut i naturalesa jurídica, que tracta sobre les bases de la constitució regional catalana. Va ser redactat l’any 1892 i és un projecte d’estatut català on s’esmenten una sèrie de condicions d’autonomia.
S’inscriu dins la primera etapa de la Restauració (1875-1898), sota el regnat d’Alfons XII, en el qual es desenvolupa el torn pacífic dels partits liberals i conservadors. En aquest temps, a Catalunya, els intel·lectuals i la burgesia conservadora comencen a mostrar el seu descontentament amb la política portada pels partits dinàstics i es desmarquen cap a una posició més catalanista.
En aquest context s’elaboren les Bases de Manresa, conegudes també com a BM. Les bases constitueixen un document redactat a la localitat catalana de Manresa, durant l’assemblea de delegats organitzada per la Unió Catalana. Entre els redactors es trobava Enric Prat de la Riba, polític i escriptor català representant del catalanisme conservador i fundador de la Unió Catalana i de la Lliga Regionalista.
Aquest manifest, en el seu article 1, estableix els poders que no assumirà i que corresponen al poder central. En canvi, els que assumeix seran, entre altres: oficialitat de la llengua catalana en el territori català; exclusivitat de càrrecs públics per a catalans; competències de Catalunya en matèria econòmica i d’autogovern; potestat d’elaborar lleis, que residirà en les Corts catalanes; eliminació del servei militar obligatori i substitució per un servei voluntari; creació d’una força de policia catalana.
Les Bases proposaven la concepció de Catalunya com una entitat autònoma dins d’Espanya. Amb una clara inspiració federal i un origen en antigues lleis medievals, el poder central s’organitza seguint la separació de poders: rei, assemblea regional, ministeris i tribunals. Va tenir més impacte en la consolidació del catalanisme polític, transformant el regionalisme en nacionalisme.
Memorial de Greuges: la crítica al centralisme
Memorial de Greuges: es tracta d’un document de font primària, de contingut i naturalesa jurídica, que tracta la disconformitat del catalanisme amb el centralisme que va florir a Espanya, el desig d’utilitzar la llengua catalana i, sobretot, d’utilitzar propis sistemes administratius.
S’inscriu dins la primera etapa de la Restauració (1875-1898), sota el regnat d’Alfons XII, en el qual es desenvolupa el torn pacífic dels partits liberals i conservadors. En aquest temps, a Catalunya, els intel·lectuals i la burgesia conservadora comencen a mostrar el seu descontentament amb la política portada pels partits dinàstics i es desmarquen cap a una posició més catalanista.
En aquest context s’elaboren les Bases de Manresa. Aquest manifest és considerat el primer manifest polític unitari del catalanisme. El Memorial de Greuges denunciava l’opressió del règim centralista espanyol sobre Catalunya i formulava reivindicacions en defensa del proteccionisme i del dret civil català, que en aquell moment es veia amenaçat pel nou Codi Civil.
Valentí Almirall és considerat el fundador del catalanisme polític i autor de l’obra Lo Catalanisme. Juntament amb el Centre Català, pretenia convertir el catalanisme en una força unitària i interclassista, però va fracassar en no contentar tots els sectors.