Batalla de l'Ebre: Context, Pla i Conseqüències
La Batalla de l'Ebre: Context i Desenvolupament
El Context Republicà i la Crida a Files
La República tenia el Segre, a l’oest, i l’Ebre al sud, com a línies de defensa rere les quals podia reorganitzar les seves tropes. El govern republicà va cridar a files els reservistes de noves quintes i va poder, així, organitzar 12 noves divisions amb reclutes que anaven des dels 16 anys (la Quinta del Biberó) fins a homes ja madurs.
L'Estratègia de Negrín i l'Objectiu
Després de fracassar en els seus intents de pau, Negrín va voler cridar l’atenció internacional amb una gran acció ofensiva de ressonàncies heroiques. Va pensar que si l’empresa tenia èxit, la República podria negociar des d’una posició de força molt més gran. El pla es justificava militarment per l'oportunitat de tornar a unir les dues zones republicanes, recuperant el corredor cap al mar que havien conquerit els nacionals.
Formació de l'Exèrcit de l'Ebre
Per dur a terme aquesta ofensiva es va formar l'Exèrcit de l'Ebre. El comandant en cap d’aquest exèrcit va ser el tinent coronel Juan Modesto, a disposició del qual es va posar pràcticament tota l’artilleria, carros de combat, blindats, batallons d’enginyers i una part de l’aviació. Comptava amb uns 100.000 efectius.
El Pla d'Ofensiva i el Creuament
El pla consistia a creuar l’Ebre per sorpresa el 25 de juliol de 1938. L’efecte va donar els seus fruits: l’exèrcit republicà va aconseguir el control d’una bossa de 700 km² entre Mequinensa i Xerta, però va ser aturat a l’alçada de Gandesa (Tarragona).
La Reacció Franquista: Bombardejos i Preses
Franco no volia cedir ni un pam de terreny conquerit. Va ordenar un bombardeig per part de l’aviació sobre els ponts que els enginyers republicans havien bastit sobre l’Ebre per creuar. Atès el control de les preses hidroelèctriques, va ordenar la seva obertura, augmentant el cabal del riu en més de 3 metres i emportant-se els ponts que encara quedaven.
La Lluita Pels Ponts i la Superioritat Aèria
Durant setmanes, la reconstrucció dels ponts es feia durant la nit. Les aviacions de cada bàndol s’atacaven: unes per poder bombardejar el riu i les posicions republicanes, i les altres per donar temps als enginyers per bastir els ponts. No obstant això, la superioritat aèria dels nacionals era notòria.
Conseqüències de la Batalla
Durant 113 dies, 250.000 homes van lluitar sense treva en la batalla més cruenta i llarga del conflicte. La derrota va deixar exhaust l’exèrcit republicà, fent que la defensa de Catalunya se’n repercutís negativament.