Bauhaus i el Disseny Industrial: Història i Aportacions

Les característiques del seu moviment giren entorn de la dignificació del producte i el plantejament orgànic i organicista. Algunes d'elles són: 1) disseny amb qualitat artística constant, l'execució polida, l'eliminació dels relleus decoratius innecessaris, la simplicitat i la senzillesa i la llibertat corporal, entre altres.

Mentre que la Bauhaus tenia com a objectiu principal la unió de les arts creatives i el món industrial: la recerca de l'estètica moderna del disseny, l'estètica de la màquina. És la conciliació de la qualitat artesanal amb el disseny funcional i la producció de les màquines, donant com a resultat la bellesa moderna.

Descriure les aportacions al disseny industrial i/o a la producció en sèrie de la Bauhaus. Per comprendre les aportacions de la Bauhaus al disseny industrial, tindrem que fer un recorregut pel procés d'evolució de l'escola, per la qual cosa organitzarem les 3 fases de la seva vida:

Art Dco

Una altra exposició de productes industrials que marcà el rumb de la història del disseny industrial és l'Exposició Universal d'Arts Decoratives, celebrada a París el 1925. Aquesta exposició donà nom al conegut moviment Art Dco. Aquest tindrà una uniformitat que no van aconseguir els moviments anteriors, tornant l'exclusivitat als objectes, i el gust pel decoratiu, el luxe i els materials exòtics. Aquest estil buscarà també la reconciliació amb la màquina en la recerca particular de l'estètica de la màquina sota les seves fórmules visuals pròpies. Algunes de les característiques d'aquest estil són: gust pel exòtic i el luxe, colors metal·litzats, ús de la fusta, incrustacions d'ivori, nacre o metalls, entre altres.

Funcionalisme racionalista

El glamur del moviment de l'Art Dco no respon a les necessitats de la societat moderna en la seva majoria. El funcionalisme suposarà l'alternativa més progressista que busca adaptar-se a l'expansió del mercat dels productes de consum i la progressiva democratització del gust. El funcionalisme racionalista busca allunyar-se del innecessari i trobar la bellesa en la funció adequada (la forma segueix la funció).

A França es va crear un grup de dissenyadors progressistes formant la Unió d'Artistes Moderns, de la qual destaquem a Le Corbusier. Les claus d'aquest moviment són: la raó tècnica (estandardització i intercanviabilitat), habitabilitat (millorar les condicions de vida) i màquina (estètica de la màquina aplicada als dissenys, les cases són màquines per habitar).

El funcionalisme racionalista té una bona recepció a Escandinàvia, destacant la figura d'Alvar Aalto. La seva visió del funcionalisme no pot combregar al 100% amb l'estètica de la màquina, perquè en ells hi ha un fort humanisme, per la qual cosa els seus dissenys es caracteritzen per: gran qualitat, fidelitat a les seves arrels, respecte per la natura i habitabilitat.

QAESTGFADSFDASFDAS

JHGFCDGSRESES