La Bíblia i la Literatura Clàssica: Influència i Temes
La Bíblia: Influència en la Cultura Occidental
La Bíblia és el llibre fonamental de la cultura occidental, ja que conté el seu nucli moral, de sensibilitat, de visió del món i de concepció de la vida. La seva influència en la literatura i l'art universals ha estat determinant en tots els sentits, de manera que una bona part del fons mític i de la imatgeria occidentals li deuen l'existència.
L'Antic i el Nou Testament
La Bíblia és el llibre sagrat de les religions jueva i cristiana. Per als jueus, consta de 39 llibres, els 5 primers dels quals formen el Pentateuc. Per als cristians, es divideix en l'Antic Testament (39 llibres per als protestants, 45 per als catòlics) i el Nou Testament. La Bíblia es va forjar des del segle XIII aC fins al segle X aC, coincidint amb l'època dels reis David i Salomó.
El Gènesi
El Gènesi explica la creació de l'univers per part de Déu com un triomf de l'ordre davant el caos, que queda culminada amb la creació de l'home i la dona. La distribució en set dies marca el ritme de les setmanes.
Etapes de la Literatura Grega
Podem distingir quatre etapes en la literatura grega:
- Jònicodòric: S'inicia al segle IX aC fins a principis del segle IV aC. L'Odissea i la Ilíada presenten una gran modernitat i un gran sentit de fusió entre les concepcions religioses i les fabulacions literàries de l'època.
- Àtic: Un dels períodes més fecunds per a la creativitat humana de tots els temps. Atenes va viure la seva època daurada, coincidint amb la democràcia de Pèricles i l'hegemonia de la ciutat en el terreny de les lletres i les arts. D'altra banda, Aristòtil va reflexionar en la seva Retòrica, sens dubte un dels textos més influents en la concepció literària d'Occident.
- Hel·lenístic: Amb Alexandre el Gran, Atenes va veure desplaçada la seva hegemonia a favor d'Alexandria. Sota el govern dels Ptolemeus es va dur a terme una tasca intel·lectual de primer ordre.
- Romà i Bizantí
El Culte a la Bellesa
La importància que cobra l'ésser humà, la cerca del coneixement i el culte a la bellesa constitueixen vectors centrals de la creativitat grega. Es desenvoluparan conceptes clau com Kalón (allò bell, base de la idea del cànon), Tekhné, Poiesis (fer, creació), Mousiké (allò que deriva de les muses) i Arkhitektoniké (l'art principal). Les muses expressaven les idees d'aquella època.
La Literatura Llatina
El món llatí és hereu del grec i la seva literatura comença al segle III aC.
El Classicisme i la Literatura Augustal
Durant el segle I aC, la literatura llatina arriba a la seva esplendor, gràcies a l'afavoriment del conreu literari durant l'època d'August i a la protecció de les arts dels nobles i mecenes. Destaquen poetes com Horaci, Virgili i Ovidi.
El Classicisme Llatí
Els poetes llatins van fusionar nombrosos aspectes de la literatura grega amb la seva pròpia obra, creant tòpics i llocs comuns que van cristal·litzar en la literatura posterior.
El Classicisme Renaixentista
El classicisme renaixentista va recuperar el desenvolupament de temes com el Carpe Diem.
Virgili, Horaci i Ovidi
Virgili (Locus Amoenus)
Autor vinculat a Nàpols, li agradaven la societat i la vida rural. A partir de l'any 30 aC va començar un poema èpic consagrat als orígens divins de Roma. Va escriure l'Eneida, que ens explica l'establiment del troià Enees a Itàlia. Desitjava combinar la bellesa grega i l'esperit romà en el món homèric.
Horaci
Fill d'un esclau llibert, va rebre una educació humanística a Roma. Va conèixer Virgili per mitjà del seu mecenes, amb qui va mantenir una amistat. Horaci es va mantenir independent d'August. Poeta de gran agudesa psicològica, va conservar un equilibri entre la societat i la soledat, la vida rural i la urbana.
Ovidi (Beatus Ille, Carpe Diem)
Pertanyia a la classe noble, va viatjar a Grècia i va fer la carrera judicial per complaure el seu pare. Poeta refinat i observador, va ser amic d'Horaci. Va escriure poesia amatòria i eròtica, com ara Metamorfosis.
L'Eneida
És una explicació mítica de l'origen de Roma. L'obra s'inicia amb el naufragi d'Enees i els seus a causa d'una tempesta causada per la voluntat de la deessa Juno. Ens explica com els déus recorden a Enees que no és a Cartago per fruir de l'amor i que el seu destí li imposa prosseguir el viatge.
Locus Amoenus
Presència de pastors de dolça vida camperola, cantors de l'amor en la naturalesa amable.