El bienni de centredreta (1933–1936): polarització i impacte

El bienni de centredreta (1933–1936)

El bienni de centredreta (1933–1936). Després de les eleccions, Lerroux va formar un gabinet conformat exclusivament per membres del partit. La CEDA va donar suport al govern des del Parlament. Lerroux es va veure així obligat a iniciar el que els grups de dreta reclamaven: una política de rectificació de les reformes del bienni anterior.

Mesures principals i conseqüències

Aquesta nova política es va concretar en la paralització de diverses reformes iniciades anteriorment i en mesures concretes que van tenir un fort impacte social i polític:

• Paralització de la reforma agrària, amb la consegüent expulsió de milers de jornalers de les terres que havien ocupat.
• Es designen per a llocs clau de l'Exèrcit oficials clarament antirepublicans, com Franco, Goded o Mola.
• Aquesta nova política es va completar amb una amnistia per als participants en el cop de Sanjurjo de 1932.
• Conciliació amb l'Església Catòlica; en conseqüència es va paralitzar la major part de les reformes educatives: aturada del programa de construccions escolars i anul·lació de l'ensenyament mixt.
• També es van registrar enfrontaments amb els nacionalismes perifèrics. El projecte d'Estatut d'Autonomia basc, presentat pel PNB, es va frenar, i hi va haver enfrontaments amb la Generalitat catalana, presidida per Lluís Companys, dirigent d'ERC, des del gener de 1934.

Context internacional i polarització

En un context de crisi econòmica internacional i de triomf dels extremismes a Europa —amb l'ascens de Hitler el 1933 i la consolidació de la dictadura de Stalin a l'URSS— la lluita política es va radicalitzar al nostre país. Espanya es va polaritzar entre les «dretes» i les «esquerres».

Dretes

Dretes: La CEDA, dirigida per Gil Robles, agrupava les classes mitjanes i les capes populars catòliques; l'organització juvenil del partit ja presentava en aquell moment trets clarament feixistes. A Renovación Española, dirigida per José Calvo Sotelo, s'agrupaven monàrquics amb postures cada cop més extremistes i antidemocràtiques. Finalment, la Falange Espanyola de José Antonio Primo de Rivera es va fusionar el 1934 amb les Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS) de Ramiro Ledesma. D'aquesta manera quedava constituït el nucli polític d'ideologia feixista a Espanya.

Esquerres

Esquerres: L'esquerra republicana encabezada per Manuel Azaña agrupava el centre-esquerra que havia optat per una política de reformes i aliances amb el moviment obrer. El PSOE, el partit obrer més gran, estava dirigit per un grup de líders sovint enfrontats. Indalecio Prieto i Francisco Largo Caballero representaven, respectivament, l'ala més moderada i la més radical del partit. En general, el PSOE va viure un clar procés de radicalització.

Notes finals

Aquests anys van provocar una forta polarització social i política que serviria de context als esdeveniments posteriors de la història d'Espanya. La combinació de mesures de reversió de reformes socials, la presència d'oficials antirepublicans en llocs clau, la conciliació amb l'Església i la radicalització dels sectors polítics va tensionar greument la vida pública.